Quantes vegades hem escoltat allò de ‘Gol en Las Gaunas‘ a la ràdio o en alguna conversa futbolística? És l’estadi de l’actual UD Logronyès i on jugarà el Sabadell diumenge que ve (18.30 h) per tercera vegada en la seva història. El futbol a La Rioja ha patit un trasbals gairebé de bojos en l’última dècada, a partir de la desaparició per liquidació de l’original club, el CD Logronyès, que va viure les etapes més glorioses jugant nou temporades a Primera Divisió. El vell estadi de Las Gaunas, ara convertit en un parc i un edifici d’habitatges, va ser testimoni del pas de grans jugadors que van vestir la samarreta blanc-i-vermella. Des de l’icònic Tato Abadia fins a futbolistes de la talla de Quique Setién, Manu Sarabia, Santi Aragón, Lopetegui o internacionals com Óscar Ruggeri, Anton Polster, Rubén Da Silva, Oleg Salenko (màxim golejador en el Mundial de 1994 als Estats Units), Markovic o Rubén Sosa.
El Logronyès va fer un històric setè lloc a Primera Divisió la temporada 89/90 amb un extècnic arlequinat a la banqueta, José Luis Romero, i un sabadellenc, Edu Vílchez, sobre el terreny de joc. Per la banqueta van passar entrenadors mítics com David Vidal, Miguel Ángel Lotina, Marco Antonio Boronat o l’argentí Carlos Aimar, famós pels cops al pit que feia als seus jugadors abans de sortir a la gespa. Un altre exarlequinat, Manel Martínez, també va formar part del palmarès golejador del Logronyès, convertint-se en peça clau de l’últim ascens a Primera Divisió la temporada 95/96 amb 27 gols.
Aquells temps de vins (mai millor dit, amb l’empresari vinícola Marcos Eguizábal al capdavant del club) i roses, però, van tenir un final traumàtic. El descens de la temporada 96/97 seria l’inici del declivi esportiu que s’agreujaria amb els deutes, una bola de neu que es va anar fent grossa fins que va explotar amb el descens administratiu del club a Tercera Divisió per impagaments. El 7 d’agost del 2009 es feia oficial la desaparició del CD Logronyès gairebé 70 anys després de la seva fundació. A partir d’aquí començaria una autèntica guerra d’interessos per agafar el relleu del futbol a La Rioja. La fundació de l’UD Logronyès -l’actual club- fruit de la fusió amb el CD Varea seria el primer pas, però pel camí hi hauria més intents, com el Logronyès CF -ex Recreación Rioja- o la SD Logronyès, iniciativa més popular, que va arribar a competir a la mateixa categoria (Segona B) que la UDL. Un garbuix que va provocar el desencís i desunió de l’afició, totalment dividida.
Després de patir alts i baixos, l’UD Logronyès, amb l’empresari Félix Revuelta, el gran promotor de l’handbol a Logronyo, al capdavant, va guanyar pes i després d’alguns intents fallits, aquest any va aconseguir l’ascens a Segona Divisió A en el play-off exprés celebrat a Marbella juntament amb el Sabadell. És el retorn del futbol professional a La Rioja dues dècades després. Ara ho fa al Nuevo Las Gaunas que va ser inaugurat l’any 2002 en plena crisi existencial del club. De fet, fins aquesta temporada només havia acollit partits de Segona B i Tercera Divisió i era compartit per les dues denominacions, l’UDL i la SDL. Ara, la SD Logronyès juga als camps del Mundial-82, on, curiosament, el Centre d’Esports va disputar una eliminatòria de permanència a Segona B la temporada 95/96 davant el filial del Logronyès (2-2 i 1-2 a la Creu Alta).
Vides paral·leles
Logronyès i Sabadell es tornaran a trobar al futbol professional després de lliurar moltes batalles des de la dècada dels 50 a Segona Divisió A. Curiosament, però, el seu últim enfrontament al futbol professional va ser a Primera Divisió, la temporada 87/88. El conjunt arlequinat va arrencar un punt de Las Gaunas gràcies a un gol de l’argentí Julio Alberto Zamora. En la dècada dels 80 van viure camins paral·lels. Per exemple, van pujar de Segona B a Segona A la mateixa temporada (83/84) després de mantenir un frec a frec fins a l’última jornada pel títol. A Las Gaunas encara es recorda el triomf arlequinat (0-1, gol de Lino) envoltat d’una polèmica actuació arbitral. El col·legiat Yuste González va haver de sortir escoltat per les forces policials després d’anul·lar dos gols als locals. Es tornarien a creuar, ja a la categoria de plata, les temporades 84/85 (3-2) i la 85/86 (1-0). El Logronyès aconseguiria l’històric ascens a Primera un any més tard que el Sabadell.
Militant a Segona B era difícil creuar-se, però en tres ocasions van militar en el mateix grup. En la temporada 01/02, l’última del vell Las Gaunas, el conjunt de La Rioja es va imposar per 3-1. Els dos últims antecedents ja serien al nou estadi. La temporada 2005/06 contra el Logronyès CF -una altra denominació procedent de l’ex Recreación Rioja- en un duel dramàtic per fugir del descens. El Sabadell arribava amb l’aigua al coll i va aconseguir una victòria balsàmica amb gols d’Orife i Cañadas. Un 0-2 que donava vida, però no seria suficient per evitar la caiguda a Tercera Divisió. Va coincidir, a més, amb el partit número 500 de l’equip arlequinat a Segona B.
Amb un 0-0 es va resoldre l’última vegada que s’han vist les cares, en aquest cas ja sota la denominació actual d’UD Logronyès, la temporada 2009/10. Un partit força ensopit (0-0) que com a fet més destacat va tenir l’expulsió de Roberto Morales en el minut 85 i una gran actuació de David De Navas sota pals per evitar la derrota. Una dècada després es retrobaran, ara al futbol professional, amb tres punts d’or en joc i el mateix objectiu: la permanència.
