Vibrant. L’enfrontament entre Sant Cugat i Gràcia ha cobert les expectatives i ha permès gaudir d’un bon espectacle d’handbol, amb molt ritme i no menys intensitat. La igualtat també ha estat manifesta tot i que el marcador ha acabat essent generós per al conjunt local, ja que el Gràcia ha generat tantes o més ocasions que el seu contrincant. El que compta, però, són els gols i en aquest aspecte cal parlar del porter santcugatenc Joan Costa pel munt d’aturades en llançaments a boca de canó amb les quals n’ha impedit uns quants d’aquells que els graciencs ja cantaven.
A la primera part l’estira-i-arronsa ha estat constant, amb un Sant Cugat a vegades desbocat, però especialment efectiu i un Gràcia que ha trobat resposta en cada intent de fuga, que ha començat a desesperar-se per les oportunitats que se li escapaven i que ha hagut de lamentar la lesió a l’espatlla de Tochi Vàzquez (16-16 al descans).
Tor per decidir, la segona part ha continuat pel mateix camí (20-20) fins que la segona exclusió de Pol Torras i una altra ratxa d’encerts de Joan Costa han propiciat l’escapada del Sant Cugat (29-24). Quedava encara temps i el Gràcia no s’ha rendit. Quan faltaven 5 minuts el partit feia olor de remuntada (30-28), però la rigorosa exclusió de Quim Vaillo ha estat clau en el desenllaç. El Sant Cugat ha aconseguit un parcial 3-0 i ha assegurat els punts de la 4a victòria consecutiva que el situa líder provisional.
En el duel particular dels germans Correro també hi ha hagut una gran igualtat. L’ara santcugatenc Guillem ha marcat un gol més (7) que el gracienc Bernat (6), però tots dos s’han convertit en els màxims golejadors dels seus respectius equips. Una anècdota més d’un gran duel que hauria pogut tenir un millor desenllaç pels homes de Gerard Gomis.
