Publicitat
JORDI SERRANO

Encara tenim dos presos polítics sabadellencs

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

A Sabadell tenim una llarga trajectòria de lluita pels drets civils, des del jou que significava l’època dels tres senyors feudals, passant per la fita de ser considerada vila reial el 1366, el privilegi de creació del Consell de la Vila el 1553, fins a la lluita més recent per la llibertat d’expressió, impremta, llibertat de càtedra, la llibertat religiosa i llibertat de culte del segle XIX i la paral·lela lluita pels drets socials de les classes treballadores d’ençà de la Revolució Industrial, de la qual Sabadell fou pionera. Vam tenir l’anada enrere brutal de la dictadura franquista que ens volia fer retrocedir no fins abans de la II República, no al segle XIX, ens volia fer retrocedir fins a l’època medieval.

Vam haver de tornar a lluitar per coses molt bàsiques. Però els combats no s’acaben mai, ara mateix veiem com a la ciutat hi ha dos ciutadans privats de llibertat: Jordi Cuixart, el dirigent d’Òmnium, una entitat cultural; i Carme Forcadell, jutjada per la seva acció com a presidenta del Parlament de Catalunya. Una vergonya pròpia de monarquia bananera. Fa tres anys que són a la presó i a més la cúpula judicial sense cap mena de vergonya intenta, per pura venjança, negar la possibilitat del tercer grau als presos polítics. Uns jutges del Tribunal Suprem que van jutjar per rebel·lió els republicans catalans, ja que de no fer-ho per rebel·lió, no haurien pogut jutjar aquest cas. Un cop vista la sentència, ells mateixos van decidir que era per sedició. N’hi hauria suficient perquè algú els destituís per usar un dogmatisme ideològic d’extrema dreta que els inhabilita per aplicar la llei i fer justícia. Molt d’ells han estat abans alts càrrecs del PP amb Aznar. És que no tenen miraments ni vergonya.

Publicitat

El problema a Espanya és que qui marca l’agenda política són els jutges, que s’han convertit en el poder judicial autònom de tot control i en poder executiu. El Consejo General del Poder Judicial està amenaçant ara mateix el govern central.

Caldria construir una iniciativa ciutadana sabadellenca d’ampli espectre per defensar l’excarceració dels dos presos de la ciutat –i de tots els altres–.

No ho oblidaré mai Manuel Marchena. Quan hi havia dictadura, no vas fer res per la llibertat, així de dèbils són les teves conviccions democràtiques. Tinc la mateixa edat i jo sí que vaig lluitar a la clandestinitat contra el feixisme.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top