El cap del servei de Malalties Infeccioses del Taulí, Manel Cervantes, creu que “la vacuna del coronavirus tindrà efecte, almenys, un any”. L’infectòleg ho creu perquè, de moment, els casos de reinfecció de la malaltia són mínims i les persones que han estat infectades han desenvolupat immunitat, cosa que s’ha vist amb les proves serol·lògiques. Cervantes ho ha dit a la conferència telemàtica Març 2020, com ens vam enfrontar a una enemiga desconeguda, la COVID-19, organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach i que també ha comptat amb la participació del director general del Taulí, Joan Martí.
Cervantes ha explicat que actualment hi ha nou vacunes en l’última etapa del desenvolupament i creu que “pinten bé”, però igualment ha dit que “estan a la meitat” perquè falta que s’acabin de validar i comencin a arribar a la població, en principi el primer trimestre de l’any que ve. La vacunació, però, no solucionarà el problema perquè “estem enmig de la pandèmia, queden dues o tres onades fins que tinguem immunitat o la vacuna”, ha vaticinat. Si bé és cert que creu que cada onada que vingui tindrà menys afectació perquè hi haurà més persones immunitzades o bé haurà millorat la detecció i el tractament i cada cop hi hauria d’haver menys casos.
Per la seva part, el director general del Taulí, Joan Martí, ha repassat com s’ha viscut la pandèmia a la corporació sanitària. Una situació inèdita en la història de l’hospital, que ha explicat que havien començat a preveure a principi de gener quan l’OMS ja parlava del nou coronavirus, però que la realitat va superar qualsevol previsió. Segons el directiu, la primera onada “va ser dura” perquè “ens va enganxar a tot el sistema sanitari amb poca preparació o pocs recursos afegits per donar-hi sortida”.
Martí ha recordat aspectes que van ser crítics com la manca de material, amb exemples com el d’un dia que si a les 3 de la matinada no hagués arribat un subministrament de mascaretes, el torn d’un matí s’hauria quedat sense. O els guants, la producció del 80-90% dels quals ha indicat que ve de Malàisia i les fronteres estaven tan restringides que arribaven amb comptagotes. Sense oblidar els equipaments, que van passar de 750 a 1.000 llits coberts sobretot amb el personal treballant en torns de 12 hores. Martí també ha fet referència a la capacitat de fer proves PCR al laboratori, que ara en pot fer unes 2.000 al dia i cobrir la demanda, però que al principi “les teníem comptades i havíem de seleccionar a qui li fèiem”. Per sort, ara les coses “han canviat de forma radical”.
Tant Martí com Cervantes han destacat la feina de tots els professionals del Taulí en tots els mesos que dura la pandèmia, amb agraïment a metges, infermeres, auxiliars, laboratori, administratius, personal de neteja, manteniment i totes les àrees de l’hospital que han fet possible transformar en tres dies coses que normalment es fan en setmanes.
