Ciutat

El masclisme, l’altra pandèmia

Víctimes de violència de gènere : VICTÒRIA ROVIRA

La Covid i el confinament fan caure les denúncies de violència de gènere a Sabadell. “Que no denunciïn no vol dir que no hi siguin”

El 28% de les víctimes de violència de gènere tenen menys de 29 anys, segons el SAV/ victòria Rovira
[Albert Acín | Marta Ordóñez]

Era el 2 d’agost. Yolanda Zamorano va aparèixer morta a casa seva, al barri de l’Eixample. Feia tot just unes hores que havia ingerit una quantitat mortal de narcòtics. El seu cos no tenia signes de violència. Un suïcidi? Això volia fer creure la seva parella, però ella mai havia intentat –ni tan sols manifestat cap intenció– treure’s la vida. Era un crim encobert, un nou assassinat masclista, segons la investigació dels Mossos d’Esquadra.

La mort de la Yolanda evidencia que Sabadell té una assignatura pendent: acabar amb la violència contra la dona. Aquest any, fins a l’octubre, s’havien denunciat 382 episodis masclistes davant dels cossos policials. Durant els mesos de confinament –entre març i maig–, les denúncies als Mossos van caure el 57% respecte al 2019. Hi ha menys evidències, però això no vol dir que la violència hagi desaparegut. La Covid ha tancat moltes dones amb els seus agressors 24 hores al dia i les ha sumit encara més en el silenci. “Amb l’agressor a casa és molt complicat parlar”, expliquen fonts del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). 

Però les víctimes hi són. “Que no denunciïn no implica que no hi siguin”. La caiguda en picat de les denúncies contrasta amb el pic d’atencions que han absorbit els psicòlegs. “Durant el setembre vam veure cares noves a les consultes, però també pacients que ja teníem i que van veure com la situació a casa havia empitjorat”, explica la psicòloga Lucía Martín, especialista en violència de gènere. També el psicòleg Jaume Contreras ha atès un 20% més de dones que podrien ser víctimes de violència psicològica. Ho veuen com un primer pas necessari: “Abans de denunciar, les víctimes demanen ajuda”. 

Víctimes arreu i de totes les edats

La violència dels homes cap a les dones s’exerceix en tots els àmbits. Dins i fora de casa. El cas de la Maria [nom fictici], farmacèutica de 23 anys, mostra com la feina es pot convertir en un malson per a elles. El passat 17 de setembre, el seu cap la va enganyar, la va portar fins a casa seva contra la seva voluntat. Hi va haver tocaments i petons, i just en el moment en què l’anava a obligar a tenir relacions sexuals, la dona va irrompre al domicili. “No podia parlar ni mirar-lo. Quan es va abaixar els pantalons, em vaig quedar bloquejada”, recorda. Després, la van obligar a callar i la van acomiadar. El bufet que representa la víctima, Cristina Salmerón Advocats, hi veu un abús sexual, amb retenció il·legal i abús de superioritat. El cas està als jutjats de Sabadell. Mentrestant, l’agressor segueix en llibertat.

Tot i que la majoria de víctimes són maltractades pels seus marits, hi ha moltes joves, com la Maria, que pateixen violències per la parella, un familiar, un amic, el cap o fins i tot un desconegut. “No existeix cap perfil estipulat de víctima. Tota dona pot caure a la xarxa del masclisme”, assegura Martín. Tot i que l’informe del SAV revela que el 28% de les víctimes de violència tenen menys de 29 anys. El 6% són menors d’edat. 

La majoria de víctimes, però, sí que tenen un tret en comú: pateixen les vexacions del seu agressor. Segons Martín, hi ha un patró comú d’agressor. Comencen amb un control subtil, que deriva en un maltractament psicològic. Moltes vegades, acaba a les mans amb agressions i vexacions físiques. I en el pitjor dels casos, amb l’assassinat. Com la Yolanda, i les altres nou dones que han mort a Sabadell en mans de les seves parelles des del 2005.

Entrevista amb Xavier Alberic, advocat penalista

Han caigut les denúncies durant el confinament. Per què és important recórrer als tribunals? 

El Codi Penal protegeix de forma integral les víctimes de violència masclista. La llei orgànica que va entrar en vigor el 2005 reconeix el dret a la justícia gratuïta, un advocat des de l’inici del procediment i diferents àmbits de protecció de les víctimes, també en l’àmbit civil.

Per contrapartida, les ordres d’allunyament s’han respectat bastant pel confinament domiciliari. Són un mecanisme efectiu?

Totalment. Les mesures de protecció inclouen mesures de caràcter penal, com l’ordre d’allunyament i prohibició de comunicació amb la víctima i mesures en l’àmbit civil, com la protecció de la custòdia d’infants. Les ordres d’allunyament solen ser respectades. L’incompliment es tipifica en un delicte específic.

Veus expertes apunten la crisi econòmica com a factor per no denunciar. Té vostè la mateixa percepció?

El tipus de víctima que pateix aquest delicte és especial:  hi ha un lligam sentimental i molts cops també econòmic. Segurament està molt vinculat. Per això la llei orgànica protegeix la dona. 

Quines limitacions tenen els tribunals?

El Tribunal Suprem va emetre una sentència al juliol per regular la llei d’enjudiciament criminal. Les víctimes poden acollir-se a aquest dret per fer un pas enrere en el judici contra el seu agressor. Abans es donaven casos en què la víctima interposava una denúncia, però a l’hora del judici no declarava i, en alguns casos, el tribunal havia d’absoldre l’acusat per falta de proves.

Un feminicidi té una pena superior a un altre homicidi? 

Si la víctima ha estat parella o ha mantingut una relació estreta, sí. D’aquesta manera, se l’acusaria d’homicidi i també de maltractament.

Comentaris
To Top