El Sabadell juga aquest dijous (19 h) a l’Heliodoro Rodríguez López, un estadi històricament poc propici. En 10 visites, només es compta una victòria arlequinada. Això sí, una victòria contundent (0-3) que va servir per trencar estadístiques negatives i va significar l’impuls cap a una gran remuntada. Tot això va passar també en un mes de desembre de la temporada 13/14. El Sabadell, com ara, arribava al coliseu tinerfeny en zona de descens amb 21 punts (jornada 18) a 2 del Tenerife (23), una situació semblant a l’actual.
Deu mesos i setze desplaçaments consecutius acumulava el conjunt arlequinat sense guanyar. Va trencar aquesta desastrosa ratxa com a visitant en un camp on mai ho havia aconseguit. Fins llavors, el balanç era de 4 victòries del Tenerife i 4 empats. Un gol del central mallorquí Martí Crespí en el minut 6 va obrir el camí. A la segona part arribaria la confirmació amb dos gols de penal forçats per dos defenses, Toni Lao i Cristian. El primer llançament va tenir història: Aníbal Zurdo era el teòric especialista, però l’actual tècnic arlequinat Antonio Hidalgo va tirar de galons per agafar la pilota i la responsabilitat: no va fallar. Per cert, el porter tinerfeny era l’exarlequinat Roberto Gutiérrez. El segon llançament sí que va ser obra d’Aníbal amb el seu característic xut a trencar.
Miquel Olmo, l’entrenador
A la banqueta s’asseia Miquel Olmo. De fet, era el seu quart partit després de substituir Javi Salamero. Va debutar amb victòria (Mirandés, 3-1) i després van venir una derrota al Mini Estadi (2-0) i un nou triomf contra el Saragossa (1-0). En principi, semblava que seria un tècnic provisional, però el duel de Tenerife el va confirmar en el càrrec. De 18 punts possibles en va sumar 15 i el Sabadell es va allunyar de la zona de perill… per acostar-se a la de privilegi.
“Em va quedar gravat aquell 0-3 perquè tothom ho recordarà com la primera victòria al camp del Tenerife. Va ser molt important i penso que vam fer un gran partit, sense concedir gairebé opció a un rival que tenia d’entrenador l’Álvaro Cervera”, rememora un Miquel Olmo que ara viu pendent dels seus dos fills, futbolistes, entre Alemanya i Zagreb. L’internacional Dani va fitxar pel Leipzig després de la seva etapa en el Dinamo de Zagreb mentre el Carlos ara milita en un equip de la Segona Divisió de Croàcia.
Guarda un bon record de la seva etapa arlequinada, fregant fins i tot un play-off a Primera Divisió aquella temporada 13/14. “No hi ha una fórmula màgica per canviar les dinàmiques. En el meu cas tinc molt present el vincle i la cohesió que es va produir entre el cos tècnic i la plantilla per sortir d’una situació molt delicada. Ens van ajudar els primers resultats i l’equip va agafar confiança. Teníem moltes xerrades col·lectives i individuals. A vegades s’ha de convèncer al jugador per competir i guanyar. També va ser important la comunió amb l’afició”.
Un dels jugadors d’aquella plantilla era l’actual tècnic arlequinat, Antonio Hidalgo. “Al camp tenia caràcter, personalitat i lideratge, però no et puc dir si llavors el veia com un futur entrenador. En aquell moment jo el veia com un futbolista, important, de l’equip. Estic segur que aquella experiència li servirà ara com a entrenador per fer-se més fort i tirar endavant. No podem oblidar tan fàcilment que gràcies a Hidalgo i Juvenal el Sabadell ha passat en dos anys gairebé de la Tercera Divisió al futbol professional. Estic convençut que ara també se’n sortiran”.
Des de la distància segueix els partits del Sabadell i creu que hauria de tenir més punts. Com a entrenador no recorda haver viscut mai una situació com la dels gols encaixats els últims minuts d’una manera tan reiterativa. “Quan això passa tantes vegades ja no és una casualitat sinó que passa a ser una causalitat i s’ha d’analitzar perquè és una situació que pot fer molt mal psicològicament. El jugador li dona voltes constantment i això afecta durant els partits”. El Miquel confia que aquest malson acabi i Tenerife torni a ser el punt d’inflexió cap a una nova remuntada arlequinada.
