El músic Quimi Portet (Vic, 1957) torna amb Si plou, ho farem al Pavelló (live in Cincinnati), un recopilatori en directe de cançons fetes des del 1987 fins ara. Es tracta d’un doble disc en què s’inclou el tema Sabadell, que diu: “Cel a la terra per a l’industrial; els hereus dels fabricants se la pelen amb les dues mans”. Doncs, “salutacions als industrials!”, diu rialler Portet, a l’altra banda del telèfon.
Amb el seu recopilatori, la cançó Sabadell té com una segona vida!
I mira que va néixer humorísticament. Sempre hem vingut a fer concerts. Diguem-ne que les cançons de lloa geogràfica, sempre es fan a llocs connotats estèticament. Doncs… Sabadell és al contrari! (Riu) No és connotat. Però hi tenim molts amics!
I ha fet molta afició…
Uf! Als concerts es cridava, cada vegada que es deia la paraula Sabadell. Ho avisàvem primer… I la gent ho feia! És veritat que té una gènesi humorística, però m’agrada molt la cançó.
La lletra de la cançó podria estar signada per Albert Pla…
Fixa’t, un altre sabadellenc!
La recuperes ara, tot i que la cançó és del 2009. De fet, publiques un disc recopilatori amb temes des del 1987. Creus que el contingut de les teves lletres han envellit bé?
Mira, només canto les que puc cantar. N’hi ha que no m’hi sento confortable, sigui per la tessitura de la meva veu, o perquè la lletra està desfasada perquè la canti ara un maduret com jo. Així que els temes que recupero han passat el cribratge i em fan sentir a gust, accepten bé el temps. També et dic que les altres no les repudiaré i tampoc em passa amb gaires cançons.
Has fet el recopilatori per salvar el 2020, a falta de poder fer gires i vida normal?
Ha estat casualitat. La idea venia d’abans i ja estava en marxa. Les cançons van estar gravades durant la gira 2018-2019. I a finals del 2019 vam començar la postproducció. Així que el disc no hi té relació. Ens va coincidir amb el confinament de març amb el de l’estudi.
Encara no l’heu pogut presentar?
Estava previst per estrenar-lo al Mercat de Música Viva de Vic, al setembre. Però està tot parat, en stand by.
Veurem reflectit el confinament i les seves historietes en les teves futures lletres?
Podria afectar, sí, en el poder evocador. Però jo sempre faig les lletres i les cançons per evadir-me de la realitat. No m’importa dir-ho. Ho faig per eliminar el patiment, la confusió, el caos de la vida. Així que jo no forçaré, perquè la pandèmia i les seves històries ja estan prou documentades.
Però és com si haguessin fet real una distopia futurista… Com La Rambla buida de turistes, que és una de les teves cançons més conegudes…
Fixat que La Rambla està escrita l’any 1997. Ja era d’enyor, perquè mirava una Rambla anterior, de finals dels 70 i principis dels 80, la de la meva adolescència i joventut. Evocació sobre evocació sobre més evocació. Però la lletra segueix sent actual, no s’ha quedat ancorada. Allà és on millor es veu el que ha passat a Barcelona, amb l’entrada del turisme massiu els anys 90 i la dècada del 2000. Els indígenes l’havíem abandonat. Ens van fer fora, perquè hi tenien altres plans: estafar els turistes. I la gent no se la sentia com a seva.
Quimi Portet, en una imatge promocional del darrer disc / CEDIDA
