Que la Covid-19 ha sigut l’element més disruptiu en molts anys per a la nostra societat no és cap secret. L’arribada de la pandèmia (ja fa més de 10 mesos) ha generat un daltabaix en molts aspectes i ha tret a la llum importants mancances estructurals. No només en la manera de relacionar-nos com a individus a la societat, sinó especialment en la nostra economia. L’enèsim col·lectiu que critica els governants i reguladors és el món de l’educació viària. Els professors i gestors d’autoescoles a Sabadell ho tenen clar i diuen que pel que fa a la gestió dels aspirants als conductors “plou sobre mullat”.
Aquesta síntesi la fa Isidoro Almenara, propietari de l’Autoescola Arrahona, un centre obert l’any 2000 a la ciutat i que ara s’ha hagut de reorganitzar per fer front a la pandèmia. Almenara i el seu equip han hagut de reinventar-se per salvar els mobles davant una situació “molt i molt preocupant” per als que volen treure’s el carnet de conduir. “Jo aquí, el febrer, tenia 18 cadires i ara en tinc 9, però només se’n poden emprar 6. Si calculem que són 18 persones i hem passat a una ràtio de 5 o 6, no es pot donar servei”, lamenta sobre els aforaments a la seva aula. Per no enfonsar-se, a Arrahona han hagut d’adaptar-se “fent classes presencials i alhora a distància, com fan als instituts”.
Distància, higiene i mascaretes
La reducció d’aforament ha afectat totalment el seu dia a dia, no només d’aquesta autoescola, sinó també a la pràctica totalitat de les escoles d’educació viària sabadellenques.
Un altre exemple és el de l’Autoescola Arisa, situada a la carretera de Barcelona. La seva directora, Carme Arisa, explica que han reubicat els ordinadors, reorganitzat els espais, incrementat la distància durant les classes i augmentat la neteja d’espais i la renovació de l’aire amb diferents sistemes, com purificadors d’aire i làmpades de llum ultraviolada. “Abans venia la gent que hi cabia, sense problemes; mentre que ara tenim sis grups setmanals”, explica Arisa, que diu que també han hagut de començar a fer classes teòriques més dies a la setmana. Són classes de 45 minuts. “I els 15 minuts que resten aprofitem per netejar, posar esprais i revisar el purificador d’aire que tenim sempre posat”, afegeix.
Una mesura que se suma, a més, a un control exhaustiu de qui i quan utilitza els ordinadors. “Per si mai hi hagués qualsevol cosa, que es pugui controlar”, puntualitza. A més, fan les classes en grups tancats per minimitzar els possibles contagis. Totes aquestes mesures, però, queden enrere davant un sistema que està donant molts bons resultats: el treball a distància.
És el que millors resultats està donant a les autoescoles L’Asfalt, en els seus dos locals. Marc Nadal, el propietari de la cadena, diu que tenen la sort de tenir classes grans, “però independentment d’això, estem fent classes mixtes, amb la professora fent la classe a l’aula i al mateix temps es veu en videoconferència”.
De fet, confessa: “Tenim més gent en línia que en persona”. Però també és una estratègia buscada: “Ho hem fomentat una mica, perquè tenir gent agrupada a l’aula no ens feia gaire gràcia”. Pel propietari de l’Autoescola Sabadell, Dani Ponce, el treball a distància també ha sigut important. Tot i que segueixen fent les classes teòriques, els seus clients són “gent molt treballadora, que hi ha dies que poden venir i dies que no, i per tant es van alternant, i no hem tingut gran problema amb l’aforament”.
Malgrat això, els alumnes poden veure els vídeos a casa, que es pengen al Facebook de l’autoescola. “I i si tenen algun dubte, em pregunten; és tot bastant flexible”, afegeix.
El volant, lloc de risc
Les classes teòriques, però, són la part fàcil segons els treballadors d’autoescoles: el veritable repte són les pràctiques. “A les pràctiques, això de la distància de seguretat és molt entre cometes”, es resigna Ponce, ja que confessa que no veu manera d’evitar estar a prop de l’alumne.
“Al principi portàvem la pantalla”, diu, “però ara portem només mascareta”. També prenen la temperatura. Tanmateix, segueix sense deixar tranquils els mateixos professors: “Hi ha por, perquè al final estàs amb l’alumne a un pam de distància i ja vas amb cura de fer-ho bé”, admet Nadal.
Per evitar contagis, més enllà de la ja tradicional mascareta i guants, l’opció d’abaixar finestres és essencial. “Els anys anteriors fèiem les pràctiques amb les finestres apujades i calefacció o climatitzador, però ara no ens queda cap més remei que tenir finestres avall tot i el fred”, explica Arisa.
Una solució que comparteixen des de l’autoescola Arrahona. “Moltes vegades hem de portar les finestres mig obertes”, lamenta Almenara. I cal afegir-hi les mascaretes i els productes de neteja (la qual ha de ser més intensiva que mai, admeten des dels quatre centres). També expliquen que, més enllà de desinfectar tot el que tant alumne com professor hagin pogut tocar, els cotxes “es deixen nets a consciència”, com a mínim, un cop a la setmana.
L’enemic: el tap dels exàmens
Malgrat totes aquestes dificultats, les autoescoles han pogut subsistir i adaptar-se a la pandèmia. Des dels quatre centres coincideixen que l’inconvenient més gran seria el temps de neteja extra… si no fos pels exàmens. “El veritable problema ja ve de fa cinc anys, en què s’ha anat perdent progressivament capacitat d’examen”, explica el director del centre Arrahona.
La problemàtica ha anat debilitant de mica en mica els centres d’educació viària. I ha anat empitjorant. “Fins al punt que es calcula que a Espanya hi ha 750.000 persones que no tenen capacitat d’examen”, afegeix Almenara.
Per Marc Nadal, d’Autoescoles L’Asfalt, el problema ve de més lluny: “El 2012-2013 va coincidir que hi havia una quantitat d’examinadors que es jubilaven i no hi va haver reposició”, recorda. Això ha creat un tap per als aspirants a conductors, a vegades realment complicat de salvar. “Hi ha molta llista d’espera i ens donen unes quantitats d’exàmens molt baixes; jo ara examino cinc o sis persones menys que el que feia abans”, corrobora Arisa des del seu centre.
“Ara mateix falten examinadors”, diu Ponce. “Passar de quatre persones per professor –a la pràctica, vuit– a només dos, és un canvi important”. De fet, tant Ponce com Nadal, amb volums d’alumnes molt diferents, indiquen que la situació és pitjor ara que durant les vagues d’examinadors de la DGT el 2017 i 2019.
La conseqüència és que “estem veient que hi ha alumnes que s’han de quedar esperant, perquè no som capaços de donar places per a exàmens”, denuncia Almenara. I explica, coincidint amb els seus companys, que les dates d’espera per a l’examen pràctic s’allarguen fins als tres mesos. A més a més, sembla que això ha tingut conseqüències més greus per als més grans.
El responsable d’Autoescoles L’Asfalt apunta: “Un professor treballa unes 7 hores al dia, doncs són 7 alumnes per dia; si jo només en puc portar dos a examen, què faig amb els altres?”. També exposa que aquesta és la causa principal de la seva pèrdua d’alumnes, ja que no estan disposats a esperar tant de temps: “Nosaltres som un exemple d’allò que ha passat al sector”, conclou.
