[Per Gabriel Fernàndez, portaveu d’Esquerra Republicana]
El 17 de desembre ens assabentàvem de la sentència que desestima el recurs del Ministeri de l’Interior en relació amb el llarg contenciós de la ciutat per recuperar la caserna. Som al final d’una cursa de relleus de més de 22 anys. I això és així perquè un conjunt de representants públics hem anat entomant el testimoni dels nostres predecessors. És bo que tothom sàpiga quin paper hi ha tingut cada partit.
El 1998, l’alcalde Antoni Farrés va signar amb el director general de la Guàrdia Civil un conveni que establia el retorn de l’equipament a la ciutat. El 2 de juny del 1999, la caserna quedava inscrita al Registre de la Propietat número 2 de Sabadell a favor de l’Ajuntament com a propietari. Poc temps després, Manuel Bustos (PSC) esdevenia alcalde i en signava una pròrroga d’ús amb el cos policial. I és aquí que la història comença a agafar un altre rumb.
El 2000, el Govern municipal presenta un projecte per convertir la caserna en un “parc tecnològic sobre ciències de la salut”, emmarcat en una proposta més àmplia anomenada Gran Via Digital, que en volia repensar l’espai central. Caram! Sembla que els projectes estrella de la Gran Via venen de lluny…
El 2006, el govern del PSC de Manuel Bustos (Marta Farrés en formava part) signa un conveni amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), que obligava l’Ajuntament a pagar tres milions d’euros i a cedir un solar de 5.000 metres (perquè la Guàrdia Civil continués prestant serveis) a canvi de recuperar la caserna. Aquest mateix any, l’Entesa per Sabadell hi presenta un contenciós en contra, que posteriorment els líders municipals de CiU, ICV-EUiA i ERC van subscriure plegats. Gràcies a tots per haver fet el que era correcte per defensar els interessos de la ciutat.
I en aquesta cursa, el govern format per ERC, la Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem ens vam proposar deixar sense efecte el conveni Bustos-Rubalcaba per intentar retornar a la situació del 1998. La qüestió es va debatre al ple municipal de setembre del 2016, que va aprovar amb els vots dels quatre grups del Govern de Transformació que es demanés un informe vinculant a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. El PSC, CiU, Cs i el PP van votar-hi en contra.
La Comissió confirma el 2018 que la caserna és propietat de la ciutat i permet al ple de febrer del 2018 anul·lar el conveni signat per Manuel Bustos, i, per tant, tornar al signat el 1998 per l’alcalde Antoni Farrés. S’anul·lava, així, qualsevol compensació a l’institut armat per recuperar-ne la possessió. Aquest dictamen només va rebre el no del PSC.
Arribats a aquest punt, el Ministeri de l’Interior del govern espanyol socialista va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Sabadell, que és el que ara la justícia ha desestimat íntegrament. És per això que dimarts el ple té una altra cita amb la defensa dels interessos de la ciutat. Esquerra Republicana hi presentem una moció per instar l’Ajuntament a sol·licitar al Ministeri de l’Interior que desisteixi de recórrer la sentència.
L’alcaldessa Marta Farrés té l’oportunitat que el seu partit faci un gir de 180 graus en el que ha estat el seu error històric al respecte i es posi al costat dels interessos de la ciutat tot liderant aquest tema amb el govern de l’Estat (PSOE-Podemos). Això és el que s’espera sempre de la persona que ocupa l’alcaldia.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
