El sabadellenc Francesc Gòdia és el nou president del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, càrrec honorífic que suma a la presidència de la Fundació Parc Taulí i a la investigació i docència com a catedràtic d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB.
El sabadellenc Francesc Gòdia, fotografiat pel DS. Les presidències que ocupa són honorífiques i no tenen un sou associat / VICTÒRIA ROVIRA
Quins reptes vol impulsar en la seva presidència?
Hi ha una activitat emergent que són les teràpies avançades, des de noves teràpies cel·lulars amb cèl·lules del sistema immunitari per tractar càncer fins a nous teixits basats en la impressió de materials de biopolímers, etc. És un camp que s’està començant a desenvolupar i en el qual hi haurà una expansió notable de la medicina de precisió o personalitzada, on creiem que el banc pot aportar un valor afegit important tant al nostre sistema de recerca com de salut, perquè tot aquest processament de les cèl·lules i teixits s’ha de fer en condicions de fabricació farmacèutica i el Banc de Sang té les instal·lacions per fer-ho.
Pot posar algun exemple de la medicina de precisió?
Implica tractar cèl·lules del pacient. Per exemple, quan es fa un trasplantament de moll d’os, les cèl·lules es preparen al Banc. Quan a un nen que se li posen cèl·lules de cordó umbilical per tractar-lo d’alguns càncers infantils, que pot passar en qualsevol lloc del món, un dels tres bancs que sap tractar aquest tipus de cèl·lules és el nostre banc. Nosaltres som el tercer banc de tot el món que aporta més cèl·lules de cordó umbilical per a tractaments de càncer infantil.
En quin punt està el projecte de la vacuna contra el coronavirus que desenvolupa a la UAB?
Ara estem a les portes de tenir entre tres i quatre candidats diferents de nanopartícules que s’assemblen molt al virus però que no són infeccioses i les hem fabricat d’una forma sintètica sense necessitat d’utilitzar el virus real. Aquest mes de gener provarem els candidats contra mostres que ens han cedit del Biobanc del Parc Taulí de malalts que han passat la Covid i, per tant, tenen anticossos. Així, veurem si aquestes partícules nostres interaccionen amb els anticossos dels malalts, i les que tinguin més interacció seran les millors candidates com a vacuna. El següent pas serà provar-ho amb animals, als quals vacunarem i després injectarem el virus de veritat.
Aquesta vacuna, doncs, podria arribar a la població?
Una cosa és que tu tinguis una prova de concepte amb animals que determini que tens un possible bon candidat per a la vacuna. Això nosaltres creiem que al llarg del 2021 ho tindrem. Ara, d’aquí que això es pugui convertir en una vacuna de veritat, implica la translació a les empreses de manufactura. I sent sincers, veig complicat que les empreses, al ritme que puguem anar nosaltres, encara valorin com una oportunitat desenvolupar la nostra vacuna quan ja hi hagi les que venen abans. Nosaltres fem una aproximació molt més acadèmica. La part bona és que tot el que estem aprenent ara per a la Covid-19 i la SARS-COV2 pot servir per a futures vacunes.
Canviem de tema. Quines perspectives té la Fundació Parc Taulí per al 2021?
Un dels reptes és que l’Institut d’Investigació i Innovació s’incorpori al sistema CERCA, que són els instituts de recerca en biomedicina del sistema de salut català. Seria una fita molt notable. I, a més, és molt important que aquest institut tingui uns espais propis perquè això és el que li donarà més capacitat, i aquí és on se’ns ha generat una altra oportunitat molt important: les naus Bosser, que han de ser la seu de la recerca del Taulí. La Caserna és un tema que va una mica més enrere al calendari tot i que primerament era el tema. Si en algun moment hi ha disponibilitat a la Caserna, tant l’hospital com la UAB tenen projectes més que interessants per consolidar-los en aquest espai.
