Com a editor, una de les primeres lliçons la vaig rebre dels meus admirats Carlos Soria i Juan Antonio Giner, de la mà de qui he après gran part del que sé de diaris. És una lliçó senzilla: la primera obligació d’una empresa periodística és ser sostenible. Això és, només la sostenibilitat financera li dona a un diari la independència editorial necessària per guanyar-se la credibilitat i generar una audiència fidel que, al seu torn, li generi els ingressos necessaris, sigui directament via quiosc o subscripció, o indirectament, via publicitat. Tan senzill com això.
El fundador i editor històric del Diari de Terrassa, Julián Sanz, sempre ho va saber. Ha estat un Editor amb majúscules, ambiciós i apassionat, que va portar un petit diari local –amb un passat gris, com el de Sabadell– a ser membre fundador de l’AEDE (el gremi estatal dels editors de diaris), i a ser un dels diaris més respectats del país. Com el Diari de Sabadell, el Diari de Terrassa és la referència informativa a Terrassa i comarca, i ha tingut una posició central a la ciutat durant molts anys. És una institució de prestigi que encara avui manté gran part de l’orgull i la dignitat que el seu fundador li va saber donar.
Però la situació actual no és fàcil de gestionar; el model de negoci de la premsa ha canviat i el diari no hi ha arribat a temps. Les crisis, la confusió estratègica i les dificultats econòmiques li han impedit emprendre una veritable transformació. El paper de la premsa local és insubstituïble, i el Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa tenen un deure amb les respectives ciutats: les han de vertebrar i potenciar-ne la identitat. Han d’empènyer i liderar-ne el progrés, abraçant els vinguts als nous barris i alhora difonent l’orgull de ser de la ciutat, de la gent, de la indústria, de l’art i la cultura, del talent local universal, de la tecnologia i la universitat, de la història i del futur.
Sabadell i Terrassa mereixen tenir diaris sòlids i de futur. Diaris amb profundes arrels locals, absolutament autònoms editorialment però amb una part de l’ADN comuna –l’ambició, la qualitat i el respecte al lector i als ciutadans–, i una visió de país i una agenda compartida: la del Vallès (els Vallesos!) com a eix territorial fonamental. Editar els dos diaris més importants de la regió és una oportunitat inèdita (i molt improbable!), un gran honor i una enorme responsabilitat.
