[Per Josep Mercadé, periodista]
Les eleccions del diumenge passat han deixat a Sabadell uns resultats molt clars amb una victòria contundent del Partit dels Socialistes per sobre d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya. Però si mirem els globals de Catalunya, el panorama resulta més confús. Les urnes, però, malgrat la forta abstenció, han dit que caldrà posar-hi molta intel·ligència per poder formar un govern que pugui ser capaç de gestionar la complexitat del moment que estem vivint.
Cal preguntar-se si les forces que han obtingut representació política seran capaces d’afrontar el repte que tenen al davant. La pròxima legislatura no n’és una més. És la de la recuperació dels efectes de la pandèmia. I aquí caldrà veure si tothom té clar que aquesta és la prioritat i, per tant, no s’ha de confondre més una ciutadania que està patint, i molt, els efectes de la crisi sanitària i econòmica.
Aquesta vegada, la mateixa nit electoral, els caps de llista de les dues forces guanyadores amb un empat en nombre d’escons s’han postulat per presidir la Generalitat. Salvador Illa i Pere Aragonès s’han llençat a la piscina provocant una certa confusió. Aquest intent de marcar territori deixa la porta oberta a moltes incògnites que s’han de resoldre amb la màxima celeritat. La situació del país no permet anar fent ballar el cap i menys plantejar una repetició de les eleccions si finalment no s’aconseguís una majoria suficient per poder investir un president i formar un nou govern.
La confusió l’està sembrant també la irrupció de la ultradreta amb tanta força que els ha convertit en la quarta força. Això no és un bon senyal, és la prova que la manca de confiança fa que una part de l’electorat derivi cap a uns postulats extremistes que tendiran a enrarir encara més la política catalana. Novament caldrà molta mà esquerra, mai tan ben dit, per poder fer-hi front. De moment, al llarg de la campanya electoral hem vist com algunes formacions han picat l’ham de la provocació de Vox. De fet, a Sabadell n’hem vist algun exemple fa pocs dies.
Però el que també ha quedat molt clar en aquestes eleccions és que l’independentisme ha eixamplat la seva base superant el llindar del 50%. De tota manera, caldrà posar-se d’acord amb les diferents opcions sobre el camí que ha de seguir l’independentisme per assolir un estat propi. Aquí sí que cal actuar amb intel·ligència i marcar molt bé les prioritats per evitar que la confusió pugui engruixir encara més els partidaris de la ultradreta.
