Publicitat
VÍCTOR PATSI

10 per al CAP, 10 per al Taulí

[Per Víctor Patsi, periodista]

Aquesta setmana ens han recordat, per activa i per passiva, que fa un any del primer positiu per Covid-19 diagnosticat a Catalunya. A partir d’aquesta pandèmica efemèride, enumeració en xifres de milers –en l’àmbit mundial, milions– pel que fa a morts i positius comptabilitzats en aquests 365 dies que ens han canviat la vida a tots.

Hem vist el retrat de pacients i sanitaris en tots els formats possibles, però en l’àmbit audiovisual l’impacte sempre és més contundent. Aquí, èxit brutal de la primera minisèrie en català estrenada per HBO, de nom Vitals, gravada al Taulí, de la mà del sabadellenc Fèlix Colomer en un moment hardcore de la primera onada, en què ningú estava preparat per al que els estava caient a sobre.

Hospitals i centres d’atenció primària (CAP) s’han adaptat i reorganitzat per fer front a les necessitats de la pandèmia en una cursa contra rellotge i fent equilibris amb l’infrafinançament sanitari. Cal atendre els pacients Covid-19, però cal no desatendre els pacients no-Covid-19. Igual que molts col·lectius laborals s’han posat les piles amb el teletreball, els CAPs han revalorat una eina telemàtica parida fa cinc anys, però que els esdeveniments derivats de la pandèmia han disparat el seu ús i efectivitat: l’eConsulta.

A través de l’aplicació La Meva Salut, qualsevol visita, petició de recepta mèdica i/o recepció d’analítiques es pot fer a distància. Ep! I amb el teu metge de capçalera, el professional real, res de cap maquineta robotitzada. Se n’ha disparat l’ús i l’èxit ha sorprès la mateixa empresa. Els avantatges són evidents: atenció garantida per als pacients, descàrrega del nivell de presencialitat i més marge de readaptació de l’esgotat personal sanitari. La consulta telefònica estrella a hores d’ara en un CAP gira al voltant de les vacunes. Quan i on em tocarà a mi, als meus pares o als meus avis, és la pregunta recorrent a l’altra banda del fil telefònic. La resposta, que no pateixin, que seran ells els contactats i no a l’inrevés i que ningú es quedarà sense.

Per comprovar les virtuts i les mancances del nostre sistema sanitari públic en aquest període exigit, res com una experiència personal. La meva arrenca a principis de desembre al CAP que tenim assignat. El meu fill gran fa dies que no gira fi. Analítica i a esperar resultats. L’endemà, trucada amb instruccions clares de la nostra metgessa de capçalera. Aneu directes al Taulí. Ja estan avisats i us esperen a la unitat d’hepatologia. Bilirubina i transaminases disparadíssimes. Hepatitis aguda, possible origen tòxic. Diagnòstic confirmat a l’instant. A punt de complir-se els tres mesos amb infinitat d’analítiques de seguiment, una biòpsia hepàtica i dues recaigudes, encara no hem fet net. Últim diagnòstic, hepatitis autoimmune seronegativa.

Com a pares, patiment per veure que les setmanes passen i aquest fetge no fa net del tot, però molt contents del tracte rebut. Un 10 per a la metgessa de capçalera del CAP Torre-romeu, la doctora Mari Creu Celada, per la celeritat i gestió/derivació del cas en 24 hores encara no i un 10 per a la doctora Montse Gil, cap d’Hepatologia de l’hospital Parc Taulí. L’hem trobat a les hores pactades i a les hores no pactades, quan ha calgut córrer fora del guió previst. A ella i tot al seu equip. En uns mesos en què la pandèmia condiciona el dia a dia dels centres de salut, i fins i tot obliga, si no a desatendre, potser no atendre com cal els pacients no-Covid-19, celebro comprovar que això no és així. Gràcies i seguim.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top