ESPORTS

El futur del Barça també el decideixen els sabadellencs

D’esquerra a dreta, Esteve Argemí, Xavi Ferran i Antoni Fernández, els presidents de les diverses penyes barcelonistes de la ciutat / CEDIDA

Finalment, i després de diversos mesos amb una Comissió Gestora, fruit de la moció de censura a Josep Maria Bartomeu, i un ajornament per la pandèmia, el pròxim 7 de març el FC Barcelona tindrà nou president. I a la ciutat, dels 1.949 socis de l’entitat blaugrana a Sabadell, 1.513 sabadellencs estan cridats a les urnes per votar qui ha d’ocupar la llotja del Barça. Sobre la taula, tres candidats ben diferenciats (o no) –Toni Freixa, Víctor Font i Joan Laporta–, però amb un mateix denominador: recuperar l’estabilitat econòmica i tornar a regnar (si és possible) en l’àmbit esportiu.

Després de triomfar arreu durant gairebé una dècada, la situació ha canviat com un mitjó i ara el Barça viu les hores més baixes immers en una pandèmia global de futur incert. Socis i penyistes de la ciutat coincideixen en l’objectiu final, que no és cap altre que sortir de l’atzucac econòmic i esportiu, a curt termini, i fer realitat l’Espai Barça, a llarg termini, entre les principals preocupacions.

Mig miler de penyistes

A una setmana dels comicis, i davant d’unes eleccions atípiques amb més de 20.000 vots ja emesos per correu, el resultat és del tot incert i ara com ara només hi ha una referència: el nombre de firmes recollides per als aleshores precandidats, on l’expresident Joan Laporta va ser el presidenciable amb més suport rebut. A Sabadell, però, i sempre segons els socis consultats per Diari de Sabadell, la decisió del vot és més heterogènia, no en els socis, però sí en diversos dels representants de les penyes de la ciutat.

Esteve Argemí, president de la Penya Blaugrana Sabadell, amb trenta anys a la ciutat i amb més de 300 socis, explica en quin moment arriben aquestes eleccions a Can Barça: “Són molt importants. El Barça té la necessitat de tenir president, i un president seriós, que sàpiga afrontar l’economia del club, sobretot per posar fi al desgavell actual”, afirma amb rotunditat.

Una opinió, però, que des de la Penya Barcelonista del Vallès, la més antiga de la ciutat amb seixanta-tres anys d’història i un centenar de socis, es vol treure ferro: “Penso que totes les eleccions són transcendentals. Hi ha una certa semblança amb les eleccions del 2003, amb l’època Gaspart i la gestora d’aleshores. En els últims cinc anys s’ha fet tot malament i en l’àmbit esportiu no s’ha resolt res”, assegura el president Xavi Ferran.

Respecte a la figura que hauria de liderar el club, Antoni Fernández, de la Penya Barcelonista Poblenou Salut, ho té clar: “Ens decantarem per Toni Freixa. Laporta no vol les penyes, diu que tenim massa poder. La situació és nefasta i des de l’adeu de Xavi i Iniesta que això no arrenca”, lamenta. Un sentiment compartit per Argemí, que no té embuts a afirmar que “Núñez ha estat el millor president de la història del Barça. No guanyàvem títols, però teníem l’economia sanejada. Freixa coneix bé el club i sempre s’ha preocupat per les penyes. Amb Laporta vam estar de sort, coincidint amb la millor fornada de la Masia”, afirma.

Ferran, en canvi, assegura que no té clar qui és la persona més ben preparada per afrontar els reptes del futur: “Com a president i soci, tinc dubtes entre nostàlgia i aquest foc nou. Entre el boig conegut –Laporta– i el savi per conèixer –Font–”.

El dilema davant de les eleccions

Els noms de Freixa i Laporta han estat molt lligats a les darreres etapes del club. Ambdós han format part de la primera línia durant set anys; Freixa com a membre de les candidatures de Laporta i Rosell, i Laporta durant el seu mandat (2003-2010).

Però amb l’arribada de Víctor Font, s’obre una tercera via que genera bones vibracions entre algun soci: “Crec que a curt termini, a dos anys vista, Laporta faria bona feina, però a llarg termini, el Barça, tal com està econòmicament, necessita un projecte. I crec que Font és el més indicat”, exposa Albert Pagès, qui ara com ara, però, no té clar què farà diumenge vinent: “La  meva intenció és agafar la papereta de Freixa i escriure qualsevol menys aquest. La meva idea és fer vot nul, però un cop sigui allà, veurem què passa”.

Una opció gens descartable per a Roger Fontserè, que reconeix que ara com ara no té cap candidat a qui donar el seu vot: “Si et soc honest, et diré que no sé qui votar. Estic desil·lusionat. Laporta no té projecte, només noms. Font diu que fa quatre anys que prepara el projecte però durant la campanya ha comès massa errors i Freixa té massa similituds amb Bartomeu”.

N’hi ha que sí que ho tenen clar, són Jordi Gorina i Roger Carrera, que asseguren que el seu vot serà per a Joan Laporta: “Crec que l’experiència com a expresident serà clau per posar ordre al desgavell econòmic i a la desastrosa planificació esportiva. I, sobretot, recuperar el respecte com a club, que darrerament s’ha perdut”, remarca Carrera. Un aspecte clau que explica la decisió de Gorina a l’hora de decantar-se per l’expresident: “Em preocupa l’estabilitat econòmica, però sobretot com es veu el Barça arreu. Som la riota a Europa i el que sí que tinc clar és que l’orgull estarà per sobre de tot. Tornarem a ser respectats”, finalitza.

Comentaris
To Top