El Gràcia va aconseguir la victòria tan desitjada davant el Sant Joan Despí per capgirar la dinàmica de resultats adversos, però… de quina manera! Va ser en els bojos darrers 15 segons del partit quan el parcial 2-0 li va proporcionar els punts. Més patida impossible perquè tota la bona feina que havia efectuat a la primera part i al començament de la segona, de la qual va obtenir 7 gols d’avantatge, amb possessió per engrandir el marge a 8, se’n va anar en orris arran una fase eterna de pèrdues i altres detalls en contra que va coincidir amb els 10 encerts del conjunt visitant en 13 possessions.
Així, del còmode 17-10 al preocupant 19-20, a punt d’encarar la recta final, per a un Gràcia que poc després (21-21) va tornar a rebre una gerra d’aigua freda amb el llançament dels 7 metres no transformat i la immediata exclusió de Quim Vaillo. Va sortir viu del delicat moment (22-22), però el gol del pivot visitant Adrià Basela el va posar contra les cordes a menys de tres minuts (22-23). Se’n van gastar dos i el marcador no es va moure. Quan faltaven 25 segons, Cesc Borrell va demanar temps mort per explotar la possessió.
El Gràcia, que va prescindir del porter i va atacar amb 7 jugadors de camp, va anotar aviat en l’acció de Bernat Correro (23-23). Amb ràpida sacada de centre, el Sant Joan Despí va trobar la defensa gracienca descol·locada i va generar una oportunitat d’or perquè Èdgar Sans sentenciés. La intervenció del porter Carles Bonàs ho va impedir per culminar el seu esplèndid partit i possibilitar la carrera contra rellotge dels graciencs cap a la porteria rival. L’assistència d’Arnau Soto a Pol Torras va acabar amb la pilota a la xarxa i amb l’esclat de joia, tots fent pinya (24-23).
