[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
El dia 16 de gener estava llegint l’enquesta del Diari de Sabadell sobre les prioritats actuals dels sabadellencs i vaig pensar: això és Maslow!
Abraham Maslow (1908-1970) era un psicòleg nord-americà que va desenvolupar una teoria sobre la jerarquia de les necessitats. La seva teoria no només s’estudia a les facultats de Psicologia, sinó que també a les escoles d’Administració d’Empreses. En aquesta teoria, es planteja una jerarquia de les necessitats humanes, en la qual les persones, un cop acomplertes les necessitats d’un nivell, tenen la necessitat de progressar i pujar a un nivell superior.
En aquesta jerarquia, definida a la Piràmide de Maslow, el nivell més baix l’ocupen les necessitats fisiològiques (respirar, menjar, etc.); en el segon, les de seguretat (d’ocupació, salut, física, familiar, propietat, etc.); en el tercer, el d’amor i pertinença; en el quart, el de reconeixement (confiança, èxit, etc.), i en el nivell més alt, el cinquè, arribem a l’autorealització.
Abans de la pandèmia teníem una situació general, quan semblava que ja ens estàvem recuperant de la crisi del 2007, en què una gran part de la gent estava en els nivells 4 o 5.
Però el món no progressa linealment com pensen alguns, sinó que hi ha crisis contínues i, la majoria de les vegades, no les hem pogut preveure. De fet, aquesta, ni quan la teníem als morros!
I així, de cop, ve la pandèmia i la gran majoria o bé es queda sense feina, bé està amb ERTOs, o bé els ingressos li cauen en picat, com a la majoria d’autònoms. I d’ajudes, poques i insuficients. No en va, quan era hora de fer guardiola, Espanya va seguir malgastant i augmentant el dèficit públic.
Per tant, la crisi ha fet que gent que estava en el nivell 4 o 5, de cop baixa al nivell 2. I això, ho mostra diàfanament l’enquesta del Diari, en què les preocupacions eren: primera, Economia (26%); segona, Sanitat (22,1%); tercera, Ajudes socials (20%), i quarta, Seguretat Covid-19 (14,5%). Però si les agrupem per tipus de necessitat, ens trobem que la part econòmica és del 46 % (Economia i Ajudes) i les relatives a la salut, del 36,6% (Sanitat Covid-19 i Seguretat Covid-19). O sigui, els sabadellencs han baixat al nivell 2 de la Piràmide de Maslow. I si mirem les altres dues que venen a continuació: Espai Públic, 6,8% (millorar la sanitat pública), i Seguretat Ciutadana, 4,4%, també estan en el nivell 2. Com veiem, la salut és important, però la part econòmica, a l’hora de la veritat, encara ho és més! I només queda un magre del 3,7% per a Cultura i Oci, que estarien en el nivell 5.
Però què passarà ara? Primer, tenim vacunes amb un èxit espaterrant: als hospitals o a les residències que han vacunat tot el personal, la incidència de la Covid és zero. Però disposar de vacunes no és immediat. I fins que un percentatge elevadíssim de gent no estigui vacunada, estarem igual que ara, potser amb menys restriccions. Pensem que fins a final d’any estarem limitats.
Qui podrà aguantar fins a final d’any? Ara moltes entitats estan exhaustes. No en va, a Espanya s’han donat crèdits però no ajudes directes, excepte algunes de la Generalitat. I recordem que el que fa tancar les empreses és la falta de tresoreria.
Qui no pugui aguantar, potser que baixi de nivell i arribi a l’1: poder menjar. I per als que aguantin, les perspectives seran bones i ràpidament pujaran al nivell 4 o 5.
Ah, i a la propera crisi, les persones tornaran a baixar de nivell de necessitats i es tornaran a preguntar que com és que no hem tornat a preveure la crisi!
