[Per Joan Berlanga, extinent d’alcalde de Sabadell]
Arran del rumor que l’Ajuntament vol posar oficines municipals al Vapor Pissit, aquests dies ha tornat a treure el cap la històrica reivindicació de la creació d’un museu dedicat a la indústria tèxtil llanera en aquest vapor de la ciutat. No hi ha dubte que el sector tèxtil es mereix un espai de memòria i que el Vapor Pissit podria ser-ne un emplaçament magnífic. Però, si abordem aquesta qüestió amb rigor i mirada de ciutat, potser no és la millor idea.
D’una banda, per criteris tècnics. Sabadell actualment disposa de dos museus municipals, el d’història i el d’art, amb unes propostes molt dignes, però amb clars problemes d’espai i escassos recursos. També hi ha un museu immens tancat i buit a la plaça del Gas. Davant d’aquesta realitat, abans de plantejar un nou museu, seria convenient actuar amb rigor i tenir un pla museístic de ciutat que estableixi una proposta per al conjunt de Sabadell, que aporti propostes sòlides i viables en l’àmbit tècnic i en l’econòmic. Al mandat passat es va engegar aquest pla i ara caldria acabar-lo, abans de fer cap nova passa.
D’altra banda, per una qüestió de relat de ciutat. Les propostes museístiques contribueixen a forjar identitat i relat col·lectiu. En aquest sentit, abans de proposar un nou museu, caldria pensar quins són els aspectes que realment defineixen Sabadell i que mereixen ser valorats en els seus museus municipals. És evident que el món del tèxtil és un d’ells, però no l’únic. Com a mínim hi ha dos elements més també dignes de reconeixement: l’existència d’un moviment obrer d’avantguarda durant els segles XIX i XX i la configuració de Sabadell a partir dels seus barris, amb l’arribada de gent treballadora d’arreu. En conseqüència, el museu que necessita la ciutat hauria d’abordar el conjunt de l’època contemporània i recollir aquests tres aspectes que expliquen com és Sabadell i per què.
Així doncs, posem-nos a buscar la manera que el patrimoni tèxtil de la ciutat no caigui en l’oblit, però fem-ho amb rigor, mirada integral i amb un relat on el protagonisme no recaigui només en els telers, en els teixits o en els vapors amb cognoms de fabricants, sinó també en els homes i dones que van venir a Sabadell per treballar-hi i que van acabar forjant la nostra ciutat amb molt esforç i lluita veïnal. S’ho mereixen.
