Cuers a dos punts de la permanència. La part baixa de la taula de la Lliga SmartBank continua bullint i cada setmana es produeixen intercanvis de posicions, conseqüència de l’enorme igualtat i les dificultats que tenen tots els implicats per guanyar. El Sabadell ho ha pogut comprovar aquesta 30a jornada. Va començar a tres punts de la salvació i acaba a dos… com a fanalet vermell. Pot semblar una contradicció, però la victòria de l’Albacete davant el Cartagena (2-0) va ajustar encara més la zona vermella. El conjunt arlequinat va escurçar diferències respecte a Cartagena, Alcorcón i un Logronyès en caiguda lliure. També cal dir que té els average perduts, fins ara, amb Albacete i Castelló.
Ser cuers no deixa de ser ara mateix un fet circumstancial, sobretot quan les diferències no superen un partit. De fet, mai en totes les lligues de la Segona A del segle XXI existia una distància tan curta entre l’últim i la 18a posició que marca la permanència. Els precedents més semblants són els 4 punts en les temporades 07/08 i 14/15, en la qual el Sabadell era també el cuer a la jornada 30, llavors amb 27 punts, i tenia l’Osasuna amb 31. Els arlequinats van signar un desastrós final de temporada i van acabar penúltims amb 38 punts consumant el seu últim descens a Segona B.
Ara tot està encara més ajustat, però, això sí, el Sabadell ja és l’equip que menys victòries (6) suma de la categoria. “Això va de guanyar i no ho estem aconseguint”, va admetre Antonio Hidalgo a la roda de premsa de dissabte passat després de l’empat contra l’Sporting. Són ja sis jornades consecutives sense trobar el camí del triomf, un tram marcat per l’enorme falta d’eficàcia: tres gols en aquestes sis jornades i tots des del punt de penal, l’últim el d’Stoichkov a l’Sporting el dissabte passat. Des del 0-1 a l’Estadi Gran Canària davant la UD Las Palmas no marca el Sabadell de jugada i el gol de Juan Hernández va arribar amb el rival en inferioritat numèrica. Són gairebé 570 minuts sense veure un gol arlequinat en una acció elaborada. En aquesta segona volta només podem rescatar el cop de cap d’Óscar Rubio a Almeria perquè el 2-2 va ser l’atípica falta indirecta dins de l’àrea.
Una dada per l’optimisme
Hi ha motius per a l’esperança? Si després de fer 8 punts dels últims 27 la permanència està a només dos, cal ser positius. Podríem afegir una dada històrica per augmentar l’optimisme: el Centre d’Esports mai ha baixat l’any següent després d’un ascens de categoria. Fins i tot quan ha estat a Primera Divisió, sempre hi ha aguantat més d’una temporada com a mínim. Per exemple, en l’últim ascens a la màxima categoria (85/86) va continuar-hi dos anys.
Procedent de Tercera o Segona B, també va allargar l’estança al futbol professional més d’una temporada. En l’última etapa, després de l’ascens a Eibar, el Sabadell va mantenir 4 anys la categoria de plata.
Per continuar amb aquesta tònica toca començar a sumar de tres en tres. La pròxima oportunitat serà a l’Anxo Carro –en 4 visites mai s’ha puntuat– davant un Lugo que acumula 8 jornades sense guanyar i tindrà quatre baixes: el sancionat Juanpe i els internacionals Djaló, El Hacen i Puma Rodríguez, convocats amb les seves respectives seleccions. Veurem si el conjunt d’Antonio Hidalgo aprofita el virus FIFA que afecta els gallecs.
