La temporada passada, fins a l’arribada de la pandèmia i el consegüent play-off, Aarón Rey va ser un dels millors jugadors del Centre d’Esports, i va ser un dels artífexs de l’ascens. Només se li va resistir el gol –segurament per això estava a la Segona Divisió B–, però de les seves botes van néixer nombroses jugades que acabarien al fons de la xarxa.
Enguany, però, la seva presència al terreny de joc ha baixat significativament, fruit de la competència i la malastrugança de cara a porteria (tothom recordarà aquell u contra u al Carlos Belmonte que hauria canviat el guió del partit).
Fins i tot aquest mercat d’hivern va estar a prop de sortir cedit, però el traçut atacant, tot i ser conscient que no tindria minuts, va confiar en les seves possibilitats declinant sortir de la Nova Creu Alta. Fins que tres mesos després Antonio Hidalgo el va premiar amb la titularitat després de jugar diverses estones en els darrers partits: “És un noi que treballa molt, que s’esforça i estic molt content amb ell, però sap que hi ha molta competència”, explicava el tècnic algunes setmanes enrere sobre Rey.
Finalment, dissabte vam poder veure a l’onze titular per primera vegada a la temporada Stoichkov i Aarón Rey, dos dels jugadors amb més talent. I la mitja hora de joc de l’equip davant el Real Sporting va ser una de les millors de la temporada. La defensa de tres dels asturians i les nombroses baixes afavorien aquesta aposta, però no és d’estranyar que la tornem a veure en un futur.
