L’evolució de la pandèmia, en creixement a Catalunya des del 12 de març, porta els experts a reclamar mesures més dures i efectives per controlar la Covid-19 davant una Setmana Santa permissiva en diferents sentits. El matemàtic Daniel López Codina (BIOCOMSC-UPC) creu que “en l’àmbit epidemiològic caldria fer algun pas enrere” per recuperar el procés de millora dels últims dos mesos. Per la seva part, el cap de Malalties Infeccioses del Parc Taulí, Manel Cervantes, creu que les restriccions s’haurien de centrar més en els espais tancats, on es poden reunir diferents persones i ser un focus de contagi, com els centres comercials. A parer seu, “les prohibicions no serveixen, cal insistir més en quines coses no hem de fer i després hi ha la responsabilitat individual de cadascú de no fer-les”, argumenta Cervantes.
El problema són les trobades
La Setmana Santa, tal com està plantejada, posa en alerta la comunitat científica pel que fa a l’acumulació de persones i, per tant, de possibles contagis. Més enllà del que diguin les restriccions, el que no es pot controlar durant tota la pandèmia és què passa a l’interior de les cases, allà on apunten que entre amics i familiars, en confiança, s’abaixa la guàrdia i, per exemple, no sempre s’utilitza la mascareta i és més probable que es propaguin aerosols i es produeixin més contagis. “Com més interacció social, més risc; com més persones siguem, més risc; com més espais tancats, més risc”, insisteix Manel Cervantes. López Codina destaca que “la Setmana Santa pot provocar que l’increment de casos sigui més important”, però apunta que no suposa un perill per ella mateixa sinó que és un afegit més a una situació ja delicada de per si.
Tant el matemàtic com l’infectòleg coincideixen que el problema no és la mobilitat sinó el que porta associat, que són trobades socials i relaxament de les mesures. Per això, més enllà del municipi en què es realitzin, asseguren que el perill segueix sent no complir amb les recomanacions bàsiques d’ús de la mascareta, ventilació, distància de seguretat i rentat de mans.
Cervantes assegura que la pitjor setmana des que es tenen dades fiables de tota la pandèmia a Catalunya es va registrar del 20 al 27 d’octubre del 2020, en què dies abans no es va notar l’efecte de cap pont, “sinó que començava a fer fred, i la pandèmia no té només a veure amb la mobilitat”.
Ciutat i muntanya, cara i creu del turisme al Vallès per Setmana Santa
