Una de les posicions que més canvis ha experimentat l’onze d’Antonio Hidalgo ha estat el carril dret, sigui per lesions, per buscar una peça més incisiva o per protegir-se més, o simplement per no trobar un perfil que aglutini com més qualitats millor.
Per aquesta posició ha passat Víctor Garcia, Òscar Rubio i Heber Pena, tres perfils ben diferents. El bon moment del gallec amb el seu desequilibri i la seva arribada amb bona finalització l’han dut a aconseguir un lloc entre els onze escollits per Antonio Hidalgo. És evident que les seves darreres bones actuacions converteixen Heber Pena en el jugador més transcendental en tasques ofensives, generant expectació cada vegada que intervé en el joc. I això és una gran notícia. A falta de tenir un Stoichkov endollat, Pena ha sabut agafar aquest rol que l’ha catapultat a una posició que tot i obligar-lo a jugar a cama canviada, ha convençut Hidalgo.
Sense anar més lluny, el diumenge passat només el VAR el va privar de veure porteria, i si bé és cert que ha de millorar conceptes en el vessant defensiu, tal com va reconèixer el tècnic en roda de premsa, Heber ha arribat per quedar-se. Qui també va protagonitzar una de les notícies positives va ser Edgar Hernández, que per primera vegada entrava a l’onze titular. Fins ara, no ha tingut la pólvora ni l’olfacte de la temporada passada, però el seu treball sense pilota és innegociable. I això és una premissa indispensable per a Hidalgo.
