Un dels grans hàndicaps de l’equip aquesta temporada han estat les segones meitats: d’aconseguir victòries –Rayo Vallecano i Fuenlabrada– o puntuar –Almeria i Màlaga–, tots ells durant la primera volta, a marxar amb les mans buides. Fins aquest diumenge a l’Anxo Carro. El més important era guanyar, sí, però fer-ho de la manera que es va fer encara té més mèrit i reforça moralment un equip que aquest mes de març, a l’espera del CE Sabadell – Girona de demà dimecres, havia estat incapaç de deixar la porteria a zero. I davant un rival que bona part del seu joc era directe, amb pilotades llargues, és un detall que no s’ha de passar per alt.
El trident defensiu arlequinat format per Òscar Rubio, Jaime Sánchez, i Juan Ibiza va mostrar una gran solidesa, anul·lant Herrera, Rama, Appiah i Barreiro, aquest darrer, un 9 molt espigat i difícil de defensar. L’encarregat de fer-ho amb encert va ser Jaime Sánchez, qui probablement va oferir una de les seves millors versions en aquestes 31 jornades disputades. Una titularitat significativa que de retruc va deixar a la banqueta Grego Sierra, un dels indiscutibles a l’onze, i que dona més alternatives (i per confiar-hi) al tècnic Antonio Hidalgo. Però no només el de Chiclana de la Frontera va brillar.
També ho va fer Òscar Rubio, que gràcies a la seva experiència, va aconseguir desconnectar l’elèctric Appiah, un dels perills del Lugo. I no menys important el paper de Juan Ibiza, sòlid com els seus companys de batalla i el golejador del partit. Tres punts importants que reforcen el treball estratègic de la pissarra de Juvenal Edjogo, l’home a l’ombra, per encarar el tram final de la competició.
