La tradició dels ous (comuna a molts pobles d’Europa) prové de la Quaresma. Segons explica Manel Carrera i Escudé a la plataforma web festes.org, aquesta mona data, almenys, des del segle XV. I és pròpia dels flequers i és vigent al sud de Catalunya i a bona part del País Valencià. “Amb tota probabilitat, la presència d’ous en el costumari pasqual s’explica perquè els ous que les gallines ponien durant la Quaresma no es podien menjar, així que es conservaven bullint-los i es guardaven fins a la Pasqua”, assegura.
A més, explica Carrera i Escudé, “les gallines no estaven en grans superfícies sempre a la mateixa temperatura, sinó que estaven sota la influència de les estacions i el temps, i quan arribava la primavera ponien més ous”.
D’aquesta forma, es conformava un excedent d’ous acumulats durant les 7 setmanes del dejuni.
“I llavors s’utilitzaven amb motius festius per Pasqua: es posaven a la mona, es pintaven i decoraven, se’n feien rifes, recaptes… “, conclou Carrera i Escudé.
