[Per Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell]
Hi ha una pregunta que a Sabadell sempre ens ha costat respondre: cap on anem i què volem? Després de dos anys com a alcaldessa, després d’hores treballant per posar en marxa la ciutat i definir les inversions a mitjà termini, després d’haver gestionat la pandèmia, avui podem respondre aquesta pregunta. Ho podem fer per l’experiència d’aquests dos anys, per haver parlat i escoltat partits polítics, entitats i ciutadans que fa temps que reflexionen també. En aquest futur, Sabadell ha de ser una ciutat igualitària, inclusiva, diversa, sostenible, que miri cap al riu. Una ciutat agradable, amb edificis bonics, ecològica, amb grans espais verds. Una ciutat també tecnològica, desenvolupada, atractiva per als inversors que generen riquesa i llocs de treball. Una ciutat amb un campus sanitari i un hospital –el Taulí– com a font sanitària, però també amb una important capacitat de recerca i innovació. Una ciutat que no deixa ningú enrere, on tothom té oportunitats i se sent bé al barri.
Coincidint amb l’oportunitat que representen els fons europeus Next Generation, hem posat ordre a totes les idees que teníem al cap per contestar la pregunta de cap on anem i què volem. Els projectes que presentarem als Next no són només propostes per optar a una convocatòria de finançament europeu, sinó que marquen el rumb per a les properes dècades. I només això, només aquest exercici ja és un èxit.
Aquest rumb té tres eixos:
1. No volem un Sabadell a dues velocitats. Per això la cohesió social i territorial és imprescindible. Hem de dotar la ciutadania d’oportunitats de formació continuada i de reciclatge que els garanteixi l’accés i la continuïtat al món laboral.
Necessitem igualment persones que es dediquen a la restauració i gent que pot dissenyar un avió. I ambdues coses les han de poder fer sense sortir de la seva ciutat. Per això proposem dedicar el Castell de Can Feu a la formació en oficis relacionats amb el medi ambient. També ampliar l’Escola de Flequeria i fer la nova Escola de Restauració, totes dues a l’edifici de Sallarès i Deu. I buscar l’excel·lència a la ciutat amb la creació d’un Hub aeronàutic per fer recerca i innovació.
També hem de garantir la cohesió territorial. Fer possible que tots els barris gaudeixin de la mateixa qualitat. Presentarem un projecte de transformació integral al sud. I a l’àmbit de Gran Via – Ripoll volem crear un parc industrial, esportiu i cultural i ubicar-hi el Campus de Ciències de la Vida i la Salut. Això vol dir connectar aquestes potencialitats i les oportunitats que tenim com a ciutat: la Gran Via, el riu i l’Aeroport. Perquè aquests tres elements, que algú podria veure com a problemes, per a nosaltres són una oportunitat de futur. A l’àmbit Gran Via – Ripoll ens hem d’obrir al riu, com Barcelona va fer amb el mar, i transformar a fons aquest espai. Aquí hi volem natura, cultura i oci, indústria i esport.
2. La transformació digital, perquè la bretxa digital és la desigualtat de futur. De fet, ja ho hem vist durant la pandèmia. Proposem un Pla de Xoc contra la bretxa digital i crear un centre de formació per a la transició digital, entre altres projectes, amb l’objectiu que aquesta bretxa digital no sigui impediment per al progrés ni de les persones ni de les empreses.
3. I per últim, i no menys important, transformacions lligades amb la transició ecològica, perquè o fem la ciutat sostenible o no serem res en el futur. Per això, promourem la rehabilitació energètica de més d’11.000 habitatges a tota la ciutat i la renovació de la flota busos per reduir les emissions en 18.690,96 tones de CO2 anuals. Habilitarem 10 punts de càrrega de vehicle elèctric distribuïts per la ciutat, farem 55 km més de carrils bici, camins escolars a 90 centres educatius de la ciutat i la modernització de la xarxa d’aigües de la ciutat, per citar alguns exemples.
Tot això impregnat de la perspectiva de gènere. Durant segles la societat ha perdut la meitat del seu talent, deixant fora les dones. Nosaltres no permetrem que això torni a passar. I per això la igualtat de gènere no és un eix més, hem volgut que sigui present en tots els nostres projectes.
Alguns d’aquests projectes ja compten amb la col·laboració d’empreses o institucions de la ciutat, que són els nostres socis. Parlem de tot un conjunt de propostes rellevants i d’una gran inversió de 570 milions d’euros, que és el que sol·licitarem als Next. Són molts diners, però aquesta no era la principal dificultat. L’amenaça era no saber cap on volíem anar. Ara ho sabem. Ja tenim el rumb marcat per als propers 25 anys. Amb l’arribada de la democràcia calia posar la ciutat en marxa, asfaltar els carrers. Amb el canvi de segle calia redimensionar els serveis, dotar la ciutat i fer-la inclusiva. Ara toca la tercera transformació, garantir la seva sostenibilitat i el futur amb un projecte ambiciós, equilibrat, cohesionat i ecològic, que garanteixi oportunitats per a tothom i no deixi ningú enrere. Només ens queda que la gent pugi a bord i començar aquest viatge cap al futur.
