Ciutat

Les visites a les residències tornen a estar permeses: “Tenim una mica més de llibertat!”

Mascareta, gel hidroalcohòlic, presa de temperatura i registre amb nom, data i signatura. Entrar en una residència avui, passat el primer any de pandèmia de la Covid-19, segueix comportant un ritual particular. Però hi ha una cosa que ha canviat enormement a aquests espais, i és que de nou ja s’hi respira vida i alleugeriment, el pitjor ja ha passat gràcies a la vacuna. “Ara tenim una mica més de llibertat, abans no podíem fer res!”, celebra Ana Márquez, de 83 anys i que viu a la residència Domus Vi Sabadell Ciutat, i on segons els seus responsables no s’ha registrat cap cas de coronavirus. Quan li van dir que es podia vacunar, ella va ser la primera a apuntar-se per rebre les dues dosis de Pfizer-BioNTech. “Ho tenia claríssim, perquè sense la vacuna corríem un risc”, rememora.

Ahir a la tarda, Ana Márquez va rebre la visita del seu fill Francisco Navarro i la seva dona, Marinova Mas, així com de la seva neta, l’Emma. Per a Márquez, tot i la mascareta, la distància i no poder-se abraçar ni fer petons, veure’ls suposa “una alegria, a part que tens la seguretat que aquí hi pots estar tranquil·lament”. Les visites estan limitades a 30 minuts, però fent gala del seu bon humor, Ana Márquez assegura que “serà més o menys temps, però res és menys”. No poder-se veure durant els diferents confinaments també ha estat especialment dur per a la família. Francisco Navarro qualifica aquest període de “sacrifici” en pro del benestar de la seva mare, perquè tenia clar que a la residència és on estaria més segura, considerant que a casa seva hi conviuen quatre persones que estudien o treballen i, per tant, que podrien portar el virus portes endins del domicili. En aquesta família, la seva vida gira al voltant de ser el màxim de prudents possibles per no contagiar-se i poder veure l’àvia el màxim de temps permès.

Francisco Navarro i Marinova Mas, amb guants i mascareta, visitant ahir dilluns Ana Márquez en una residència de Sabadell

Francisco Navarro i Marinova Mas, amb guants i mascareta, visitant ahir dilluns Ana Márquez en una residència de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

A aquesta sabadellenca de 83 anys el virus no li ha fet ni li fa por, explica. El que sí que li ha fet és ràbia perquè durant almenys un any li ha pres els dinars del diumenge que feia tant a casa del seu fill com de la seva filla. Márquez afegeix que per a ella ha estat molt important mentalitzar-se que “és una època i una situació en la qual has de procurar que això no t’ocupi sempre”.

Una de les preocupacions dels familiars i l’equip professional d’aquesta residència és la de vèncer la por que sí que tenen alguns usuaris en aquests moments per sortir al carrer després d’un any sense fer-ho. En aquest cas, els residents també poden sortir mitja hora a fer una volta, i més ara aprofitant que ens acostem al bon temps.

Les residències de Sabadell vencen la Covid

Comentaris
To Top