[Per Lluís Perarnau, regidor de la Crida per Sabadell]
Des de la Crida hem sentit sempre una especial preocupació per les problemàtiques que afecten el riu Ripoll i el seu entorn. Per això, fa poc vam recórrer el conjunt de la Séquia Monar per poder conèixer amb detall el seu estat. El 2019 es van produir una esllavissada en el tram soterrat i des de llavors aproximadament 130 hortolans i hortolanes no tenen accés a l’aigua per regar. Com vam veure aquell dia, alguns han pogut optar per fer servir bombes per pujar l’aigua directament del riu, però d’altres només han pogut plantar alguns cultius que requereixen molt poca aigua i en algun cas fins i tot s’estan plantejant deixar l’horta.
Després de 2 anys sense resoldre la situació, l’única mesura aplicada pel Govern municipal és precària i deficient. Setmanes enrere ja ens feien arribar que el govern pretenia “saltar-se” l’embús de la séquia instal·lant un tub de plàstic amb un nou traçat a cel obert. Volen gastar-se 96.285 euros per fer un nyap en una séquia mil·lenària, artificialitzant el patrimoni històric de la ciutat. El govern al·legarà que es tracta d’una intervenció provisional, però si s’ha trigat dos anys a fer una actuació tan pobra, podem ben comptar que la solució definitiva s’enquistarà durant molt i molt de temps.
Tal com anunciava l’Entesa per Sabadell a principis de setmana, la Séquia Monar forma part de l’inventari de béns municipals protegits pels seus valors històrics, ambientals, i socioculturals; està declarada bé cultural d’interès local. En conseqüència, cal que qualsevol actuació de manteniment o reparació s’abordi des d’aquesta perspectiva i s’ajusti al que determinen els Plans de Protecció del Patrimoni. Aquests plans deixen molt clar que “qualsevol intervenció requerirà un estudi patrimonial previ al projecte d’intervenció”, que “les actuacions de restauració en cap cas podran suposar aportacions de reinvenció o nou disseny” i que “qualsevol proposta haurà de ser avaluada per la Taula de Patrimoni de Sabadell.”
La Séquia Monar no només fa passar (o hauria de fer passar) aigua: condueix la història del Ripoll, peça cabdal en la memòria de la nostra ciutat. Traça el recorregut des de la pagesia que es va establir a la vora del riu i que venia a mercat fins a les hortes recreatives de l’actualitat, passant per l’horta de subsistència de les famílies nouvingudes que es van situar als marges del riu; un traçat marcat per la indústria tèxtil que ha deixat una empremta inesborrable a la història de Sabadell i per la recuperació de la natura i el lleure dels darrers anys. Una vegada més, amb una dinàmica que es remunta als foscos anys del bustisme, el PSC ens demostra el seu menyspreu al patrimoni històric i cultural del passat obrer i camperol de la ciutat.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
