Perruqueria i moda: el segell de l’elegància

Comparteix

Tuiteja

Comparteix

Envia

La de tota la vida

Perruqueria P-ELU

L’espurna que manté viva la flama als Merinals

Fa molts anys que hi són, al barri. Malgrat que els inicis de Lourdes Nerin –a finals dels anys vuitanta– van ser a Sant Quirze, va acabar instal·lant-se a la barriada on havia crescut la seva filla, els Merinals. I és precisament l’afany de fer barri i el concepte de proximitat del seu negoci el que van portar la Lourdes i la seva filla, Elvira Martínez, a obrir una perruqueria al bell mig del polígon dels Merinals i crear teixit veïnal. L’amor per la seva professió els ve des de ben petites. Mentre que la Lourdes jugava a pentinar i experimentar la seva creativitat amb les nines, l’Elvira va créixer jugant a la perruqueria de la seva mare. “La meva mare ja em va guiar, veia que m’apassionava pentinar”, recorda la Lourdes, que admet que si tornés a néixer, escolliria ser perruquera un altre cop. I també l’Elvira sap que ha encertat amb l’elecció: “El tracte amb el client és la meva part preferida. I la llibertat de crear cada dia”, diu. Es complementen a la perfecció: mentre que la filla és experta en tècnica de color, la mare s’ha enfocat en el tall. I la perruqueria continuarà ubicada al bell mig del nucli del barri durant uns quants anys més: “Quan la meva mare es jubili, vull quedar-me a càrrec del negoci”, sosté l’Elvira. Si bé és cert que durant una època de rebel·lia es va voler desmarcar de la perruqueria de barri per treballar per grans marques, ara s’ha adonat del valor de la proximitat: “No ho canvio per res”, afirma.

Una aposta per Sabadell

Giovane

L’emprenedora que ho deixa tot per fer realitat el seu somni

Mari Carmen Merino ho tenia tot: una feina estable (i contracte indefinit), i 21 anys d’experiència a una benzinera de Ca n’Oriac. Un dia abans que es decretés el primer estat d’alarma, l’emprenedora rebia les claus del seu local per muntar la seva botiga de moda. “El local estava buit: ni mobles ni, evidentment, gènere”, recorda la Mari Carmen. Malgrat el vertigen d’una situació que nedava a contracorrent de qualsevol petit negoci que acabava d’engegar, ha pogut fer realitat el seu somni. La il·lusió va poder molt més que les pors. I va ser molts mesos després del que estava previst, però l’avinguda de Matadepera ja compta amb un nou local de moda amb segell sabadellenc. “És un nou concepte de botiga”, destaca la comerciant. L’arrancada ha estat millor del que esperava: si bé la conjuntura a primera vista no sembla favorable, la Mari Carmen s’ha sabut fer un espai entre el barri. Potser perquè és una figura reconeguda a Ca n’Oriac, o per la passió que posa en cada venda. Giovane significa jove en italià. I és precisament l’essència de la botiga: roba urbana o peces més clàssiques, però banyades d’un estil juvenil low-cost. És el primer cop que la sabadellenca emprèn i sosté que és una de les sensacions més maques que ha viscut: “Em sento lliure de ser qui vull ser, de portar les coses a la meva manera”. És el seu granet de sorra per fer barri i fer Sabadell.