Filatèlia Domfil-Phildom va obrir el seu comerç a la ciutat l’1 de juny del 1971, enguany celebra els 50 anys des de la seva obertura. Des dels inicis, ha estat un referent en el món filatèlic proporcionant un servei integral al col·leccionisme de segells a més d’artefactes antics molt buscats, com poden ser monedes i bitllets d’arreu del món, de diferents èpoques.
El rumb del comerç
Aquesta petita botiga, situada al carrer de Jesús de Sabadell, juga una situació paradoxal: forma part del comerç local, però alhora és present arreu del món. Ho aconsegueix gràcies a la utilització de la pàgina d’Internet, que van establir fa més de quinze anys. Així ho assegura el seu propietari, Jordi Domingo: “Som referents d’arreu, els segells són l’element clau de la nostra tenda i és fruit de la utilització de les noves tecnologies”. Explica que li és complicat concretar l’origen de la seva clientela, ja que la defineix com a “molt diversa”. Tot i això, afirma que si hagués d’apostar per alguns països, serien Alemanya, els Estats Units i Gran Bretanya. Si ens remuntem als inicis, Domingo recorda l’obertura de la botiga amb molta energia, explica que els segells es trobaven en un context d’inversions. Així mateix, des dels anys noranta fins aproximadament al 2005, els segells es trobaven submergits en les especulacions. Si ho contraposem amb l’actualitat, l’interès pels segells ha anat decreixent al pas del temps i actualment es fan tirades molt curtes i són molt barats, perquè no hi ha demanda.
Els segells poden desaparèixer?
És una evidència que els interessos socials són canviats al llarg del temps, aquests afanys es veuen reflectits en l’oferta dels comerciants. Domingo mostra certa preocupació, ja que considera que ens trobem immersos en una “crisi de joves”, fet que es tradueix que hi ha molta tendència, per part de les noves generacions, a cercar elements informàtics i de noves tecnologies i d’alguna manera es deixa de banda el col·leccionisme o la tradició. Tot i això, Domingo considera que en l’escenari actual no es dedica el temps a estudiar, entretenir-se i analitzar segells. Domingo ho llegeix com un error, ja que “el segell és una font de cultura immensa”. Com a curiositat, comenta que en moltes escoles d’arreu s’ensenya la filatèlia i el coneixement dels segells. Tot i la manca d’interès per part de la joventut, Domingo veu un bri de llum en els pocs col·leccionistes que queden i s’atreveix a afirmar que “potser no n’hi haurà tants, però mai desapareixerà la figura del col·leccionista”.
