Semàfors que no et fan esperar innecessàriament, autobusos sense conductor que et recullen a la sortida de la discoteca o fanals que intensifiquen la llum perquè puguis llegir el diari còmodament. No és ciència-ficció agosarada, com la de les pellícules antigues que projectaven cotxes voladors l’any 2015. Són solucions intel·ligents i sostenibles perquè les ciutats avancin. “Sembla una bogeria, però ja s’estan fent proves pilot de tot això!”, destaca el gerent d’Smart Cities d’Indra, Eduard Martínez, qui s’encarrega de liderar la transformació digital de grans ciutats.
Però com es dibuixa un Sabadell futurista? “La ciutat s’adaptarà a les persones. I no les persones a ciutat. Això s’aconseguirà quan tots els espais, siguin unitats familiars o de convivència col·lectiva, tinguin dues condicions, que siguin sostenibles i intel·ligents”, defensa Antoni Garrell, director general de la Fundació per l’Escola Superior de Disseny ESDi i autor del recent llibre Diseño de productos y servicios smart y sostenibles.
Els canvis, inexorablement, arribaran. Ara bé, no és tan fàcil preveure quan ho faran, perquè depenen de diversos factors: “Dependran de la voluntat dels governants, dels recursos que s’hi dediquin i de les pressions socials”, reflexiona Garrell, enginyer industrial de formació i especialitzat en gestió i administració.
“Sembla una bogeria, però ja s’estan fent moltes proves pilot”, destaca Eduard Martínez (Indra)
Sensors, espais verds i panells
Una ciutat dissenyada sosteniblement no malbaratà recursos. “No té cap mena de sentit que, si ha plogut, es posi en marxa el sistema de rec de gespa. Hi ha d’haver un sensor que mesuri la humitat. Això val 60 cèntims”, exemplifica el director d’ESDi. Més exemples, fàcils d’imaginar aplicats a Sabadell sense haver de fer exercicis futuristes: “Quin sentit té que les aixetes escupin aigua, si no hi ha ningú davant?”, es pregunta. És fàcil imaginar fanals sostenibles a la Rambla que s’apaguin quan no detectin la presència de cap sabadellenc.
La sostenibilitat implica, també, transformar edificis, perquè generin la seva pròpia energia: amb microturbines a la façana, sistemes mòbils de miralls per captar llum o panells solars –enumera el director general de l’ESDI–. En un futur molt més pròxim, el consultor d’Indra assenyala que a Sabadell hi hauria d’haver comunitats energètiques, “que són una tendència i encara guanyaran més importància en els pròxims cinc anys”. Comunitats de cases, pisos i instal·lacions que, a través de panells solars, consumeixen l’energia que generen i, fins i tot, poden obtenir rendiment d’excedents.
I un Sabadell molt més verd. Martínez s’imagina que el futur de Sabadell implica que els edificis tinguin parets i terrats plens de plantes, que serviran per reduir la temperatura i evitar illes de calor. Un edifici sostenible, amb verd, pot suposar un estalvi de 3.000 euros anuals, segons la consultora CBRE.
Semàfors intel·ligents
Una ciutat intel·ligent fa més fàcil la vida de la ciutadania. Garrell posa d’exemple que els fanals sostenibles de la Rambla, a més d’apagar-se si no hi ha ningú passejant, si són intel·ligents seran capaços d’intensificar la intensitat lumínica si detecten que hi ha una persona en un banc que intenti llegir. Els autobusos, sense conductor i totalment elèctrics, traçaran una ruta adaptada a la demanda dels passatgers. Drons que podran transportar desfibril·ladors d’una punta a l’altra de la ciutat.
Els semàfors s’adaptaran al volum de trànsit i, fins i tot, donaran pas prioritari a ambulàncies/ ÒSCAR ESPINOSA
I els gronxadors dels parcs infantils regularan la seva alçada en funció de la criatura que hi pugi: “Tot això és imaginació, però existeix la tecnologia per fer-ho!”, exclama. I encara més: “Si tinc dificultats per caminar perquè vaig amb crosses, la càmera de vigilar el trànsit farà que el semàfor es posi en verd. O si em transporten en ambulància, el GPS del vehicle farà que tots els semàfors es posin en verd per arribar abans”, exemplifica.
“Tot això és imaginació, però existeix la tecnologia per fer-ho possible”, defensa Antoni Garrell (ESDi
“M’imagino un Sabadell smart, que s’adapta a les persones. D’aquí a 15, 20 o 25 anys. No se sap, però és un pas que es farà”. Els edificis, a més de sostenibles, seran intel·ligents. Martínez creu que serà possible que et reconeguin abans d’entrar-hi, a través perfil del teu mòbil. Fins i tot, en el Sabadell intel·ligent del futur, la base digital de dades automatitzarà els tràmits de tothom. Sabadell haurà d’estar a l’altura del salt. Garrell recalca que la transformació digital necessitarà empreses i professionals de la ciutat amb capacitat de dissenyar i fabricar productes i serveis smart.
“Aquesta serà la manera de generar el valor econòmic que permeti el progrés social”, diu. I si tot plegat sembla grandiloqüent, encara podem mirar més enllà, cap a una etapa que Garrell denomina la “gran convergència tecnològica”, que agruparà computació, nanotecnologia i neurociències. Aleshores, podrem parlar de cíborgs sabadellencs.
Mobilitat
Un autobús sense conductor et recull quan surtis de festa
Els cotxes del futur no tindran conductor. Segons Garrell, seran totalment elèctrics: es carregaran mentre circulin, a través de les rodes, o amb pintura capaç de captar la llum per carregar les bateries, amb energia solar. Els vehicles, a més, “parlaran entre ells perquè no hi hagi col·lisions”. Martínez apunta que, aproximadament en 20 anys, la tecnologia permetrà que “un cotxe sense conductor et vingui a buscar”. Marcaràs on vols anar, seuràs al darrere i podràs treballar o dormir tranquil·lament fins a la feina.“El cotxe no serà teu, serà un servei contractat, i pagaràs una quota amb una política de preu en funció del servei”.
Els autobusos sense conductor adaptaran la ruta a la demanda dels passatgers/ LLUÍS FRANCO
Autobusos sense ruta preestablerta s’adaptaran en funció de la demanda de passatgers. Garrell ho exemplifica: “L’autobús, sense conductor, variarà la ruta en funció de la gent. Detectarà que a les 4 h molta gent surt de la discoteca i, per tant, es desviarà i hi pararà”. “Faran una ruta intel·ligent”, afegeix Martínez.
Carrers sense direccions. “El 2040, els carrers no tindran direccions establertes, sinó que s’adaptaran a les necessitats del moment”, avança Martínez. La Gran Via adaptarà la direcció dels seus quatre carrils en funció d’on vulguin anar els sabadellencs.
Semàfors adaptats. Quantes vegades heu estat esperant, completament sols, que el semàfor es posi verd? En el futur, et deixarà passar o no segons el nombre de vehicles detectats.
Urbanisme
Edificis amb la façana i el terrat verds aïllen la temperatura
Edificis més intel·ligents. Els edificis generaran la seva pròpia energia, a través de microturbines a la façana, o amb panells solars –sosté Garrell–. També assenyala que sistemes de miralls mòbils permetran aportar llum a les habitacions interiors de la llar. De fet, a uns 4 o 5 anys vista, Martínez assenyala que “tindran molt impacte” les comunitats energètiques locals, que són grups d’edificis que funcionen amb els seus propis panells solars.
Més verd. La ciutat serà plena d’edificis verds, amb vegetació a la façana i al terrat. “Una capa impermeable per al sol que aïllarà la temperatura i evitarà les illes de calor”, apunta Martínez. El mòbil, clau d’accés. Els edificis detectaran la teva presència, per deixar-te entrar, a través del perfil del mòbil. “No caldrà que obris les portes, et rebran, et deixaran entrar a segons quines sales i ja sabran quin tràmit hi vas a fer”, diu Martínez.
Més carrers per a vianants. La revolució en el sector de l’automòbil provocarà, segons el consultor d’Indra, un canvi de concepció dels carrers, que creu que seran molt més per als vianants.
Fanals intel·ligents. Hi haurà sensors que detectaran si, per aquella zona, hi transcorre gent o no. En funció d’això, els fanals adaptaran la seva intensitat lumínica. En el cas dels aspersors per regar la gespa del parc de Catalunya, el mateix: si els sensors detecten que hi ha humitat, no caldrà regar.
Entreteniment
A la sala de cinema sents les olors i la brisa de la pel·lícula
L’Eix Macià i l’Imperial. Potser deixarem d’anomenar el cinema com la gran pantalla, perquè seran molt més. Garrell posa sobre la taula la revolució de la telepresència, que permetrà “ser en un determinat lloc sense ser-hi”. Així doncs, podràs aproximar-te molt més a l’escenari de la pel·lícula que es projecti a través de la tecnologia, de manera que percebis “la brisa o les olors”.
L’ascens del CE Sabadell, amb hologrames. Garrell creu que la telepresència també es podrà aplicar al futbol. Amb mecanismes tècnics al camp, es podrà traslladar el partit amb hologrames al menjador de casa teva. Es podrà reproduir la temperatura de l’estadi, la cridòria (si els veïns t’ho permeten) o l’olor de la gespa.
Més dades
Els governants ho tindran més fàcil per prendre les decisions
Facilitats per gestionar la ciutat. El consultor d’Smart Cities d’Indra relata que els governants, a través de sistemes intel·ligents que integrin milions de dades, podran preveure digitalment l’impacte de les seves decisions polítiques. És el que s’anomena digital twins: el futur alcalde de Sabadell, abans canviar de direcció un carrer, de construir un centre cívic o una escola bressol, podrà veure quins efectes tindrà la seva decisió a la ciutat. Les dades tindran en compte milions de factors condicionants. És un sistema que ja s’ha implementat, per exemple, a Singapur.
Panells adaptats a tu. A l’estació d’autobusos de Sabadell, hi ha un antic panell petit penjat d’un fanal que informa sobre l’actualitat. En el futur, la informació que emeti s’adaptarà a la persona que esperi l’autobús i, en funció dels seus gustos, emetrà titulars de notícies esportives, d’entreteniment, de política o de cuina, per exemple. Com ho farà? Martínez contesta que a través de les cookies del seu mòbil. O, tal com està provant ja Indra, a través de càmeres que realitzen un perfil de la persona que espera, en funció de la seva roba (camisa, gorra, xandall) o de la seva edat.
Drons medicalitzats. No només serviran per a la seguretat i la logística, els drons. També, per exemple, per fer arribar un desfibril·lador des del Taulí fins a l’altra banda de la ciutat, si així ho demanen les dades.
