El Sabadell ha fet el més difícil, és a dir, mantenir-se amb vida i totes les opcions després de superar el doble salt mortal davant Mallorca i Rayo Vallecano. Sense això ara ja seria carn de Primera Divisió RFEF, com l’Albacete, però no podem oblidar que encara continua en zona de descens i cal un esforç més. El tractament -gran feina defensiva i efectivitat- funciona, però no ha sortit de l’UCI. Cal persistir i mantenir aquesta solidesa com a bloc per fer un ‘sorpasso’ a l’estrena del Nuevo Tartiere aquest diumenge (16 hores) que seria un cop d’efecte brutal per als rivals directes.
Ni un mil·límetre es desvia Antonio Hidalgo del seu discurs. El tècnic destaca el reforç anímic que van significar les dues últimes victòries, però subratlla que “ara ve el més difícil. Estem preparats, arribem en un bon moment anímic, però ningú pot oblidar que continuem en un estat d’urgència i de màxima necessitat. No podem deixar-nos res i haurem de ser molt fiables davant un gran rival com és el Real Oviedo. Té jugadors d’una enorme qualitat individual i és el que menys ocasions concedeix. Per a mi és un equip Top de la categoria”. Va apel·lar de nou a la “gran capacitat de supervivència que ha demostrat aquest equip sempre” i no el preocupen les baixes –Adri Cuevas i Josu, per sanció- o tenir sis jugadors apercebuts de sanció. “La meva ocupació és trobar solucions per a cada situació i tenim alternatives a la plantilla”.
El Real Oviedo afronta el duel en una situació contradictòria. Per una banda, significa una oportunitat immillorable de fer un pas gairebé definitiu cap a la permanència i per altra, es podria complicar la vida en cas de derrota i veure’s abocat perillosament a la zona calenta. “Vénen cinc finals i l’objectiu és guanyar la primera contra el Sabadell, un equip molt sòlid en els últims partits”, va resumir el tècnic del conjunt asturià, ‘Cuco’ Ziganda. Sembla que podrà comptar amb tots els efectius excepte el lateral Nieto. L’Oviedo també vol trencar la seva mala ratxa a casa, on no guanya des del 28 de febrer (1-0 al Saragossa). També comparteix amb el Fuenlabrada el títol de rei de l’empat amb 17 igualades.
El duel serà dirigit pel col·legiat Daniel Ocón Arráiz, del Comitè de La Rioja. Els seus dos antecedents d’aquesta lliga també van ser fora de casa: el 2-2 al camp de l’Almeria amb aquella peculiar falta indirecte dins de l’àrea que va significar el gol de l’empat de Juan Hernández i l’1-0 al RCDE Stadium de l’Espanyol (1-0). Serà també el tercer estadi que estreni el Sabadell aquesta temporada. A la derrota del feu espanyolista s’afegeix el 2-2 al Fernando Torres de Fuenlabrada. Tocarà ara la victòria al Nuevo Carlos Tartiere? De moment, en el vell estadi asturià -identificat històricament a un camp de fang- el Sabadell no li va anar malament. En la seva última visita de lliga (temporada 85/86) va empatar (0-0), però es recorden victòries importants, com el 0-1 de la 84/85 (gol de Manolo Sánchez ) o el 0-3 de la 77/78 amb gols de Vizcaíno, Fernando Muñoz i Lino.
