Els cables de telefonia i d’Internet que passen per la majoria de façanes i els pals de fusta a les voreres que aguanten els cables de llum s’han convertit en un malson per a molts sabadellencs. Troben que aquests elements degraden el paisatge urbà i en el segon cas dificulten el pas de tothom, sobretot de les persones amb problemes de mobilitat. “Sento que quan ho miro fa fàstic, és desagradable a la vista, ho veig perillós i fa brut”, assegura la veïna Joana Torras quan veu el manyoc de cables que s’amunteguen al passatge de Jonc, 7 (Centre). “Fa nou anys que estem sense vorera, no és un carrer accessible”, denuncia també la veïna Telvi Pacha, sobre el carrer de Ferran Casablancas per la presència d’un pal de fusta i, sobretot, l’ocupació de la vorera de les obres abandonades a la fàbrica Bosser.
Dos pals de fusta de llum al carrer de la Cerdanya, a Ca n’Oriac / LLUÍS FRANCO
El Centre, la Creu de Barberà, Covadonga o Ca n’Oriac són alguns dels barris que tenen més problemes per aquests dos aspectes, segons apunten els veïns. La secretària de l’associació de veïns de Ca n’Oriac, Palmira Gabernet, lamenta que “la situació és molt deficient”, sobretot en carrers com els de la Cerdanya, Montblanc, Vallespir o Segarra. Des de les botigues Ohlala Bebé, al carrer de la Rosa, Meritxell Ramos explica que en el seu cas van amagar els cables com van poder amb brides. D’altres els pinten del color de la façana.
A part, en aquest cas, afegeix Ramos, té la centraleta que aglutina diferents entrades i sortides de cables a la seva façana, però ni així aconsegueix tenir bona cobertura al seu local. “Si no tens ajuda com un repetidor, no tens senyal ni del terminal de punt de venda (TPV) ni Internet ni res de res”. Des de la botiga del costat Maite Santamaría assegura que el tema del cablejat “a ningú li agrada veure’l”. “Tothom que visita la botiga i mira enlaire es queda flipant…”, afegeix.
Màniga ampla
L’Ordenança de Cables, Rases i Canalitzacions de l’Ajuntament de Sabadell regula la instal·lació d’aquests cables de telefonia i Internet, però tot i així veïns i comerciants demanen que es vagi més enllà i s’obligui a soterrar aquestes instal·lacions. El problema és que les operadores tenen pràcticament tota la llibertat per instal·lar aquests cables, tal com recull la normativa europea aprovada per potenciar el desplegament de la fibra òptica.
Cables penjant i a la façana del carrer de la Rosa, 18 (Centre) / LLUÍS FRANCO
L’Ajuntament admet que poc pot fer en els dos casos. En el cas del cablejat telefònic o de xarxa, la regidora de Desenvolupament Urbà, Mar Molina, explica que els veïns poden vigilar que la instal·lació es faci tan ajustada com sigui possible, però recorda que les empreses tenen tot el dret de fer-ho. Sobre els pals de fusta, assegura que el consistori envia contínuament requeriments, però moltes vegades no troben resposta ni dels promotors de les obres, “que moltes vegades no existeixen”, ni d’Endesa, “que no inverteix”. L’Ajuntament no té una partida específica per actuar d’ofici.
