La restauració de les pintures de Vila Arrufat, a l’absis del santuari de la Mare de Déu de la Salut, ha quedat oficialment inaugurada aquest matí. El mateix bisbe en funcions de la comarca, Josep Àngel Saiz Meneses, ha estat l’encarregat de vocalitzar les paraules màgiques: “Queda inaugurada la restauració de les pintures”. Moment en el qual l’església ha encès la nova il·luminació, amb la qual les pintures han guanyat en visibilitat i han deixat el públic bocabadat.
Saiz Meneses també ha lloat la bellesa, tant de les pintures com del conjunt de la Salut, per reconèixer a continuació que fa anys que visita el santuari. “Des que era rector de Cerdanyola que hi venia molt”. Saiz Meneses també ha assegurat que fa molta propaganda de la Salut i ha desitjat que sigui “un motor de dinamisme”, tant des del vessant cultural com religiós.
Així ha quedat l’absis de la Salut / LLUÍS FRANCO
Així mateix, el president del patronat de la Salut, Josep Fort, també ha defensat la Salut i les pintures de Vila Arrufat “com patrimoni de tots els sabadellencs”, i no exclusivament de la comunitat cristiana. Després d’assegurar que la restauració és “cultura que perdura”, ha posat la Salut a disposició de l’Ajuntament de cara a la Capital de la Cultura Catalana, que tindrà lloc el 2024.
L’alcaldessa, Marta Farrés, ha seguit les paraules de Fort i al seu torn ha confessat que l’Ajuntament només ha pogut col·laborar econòmicament amb 10.000 euros, per falta de pressupost. Tot i així, ha dit, el Patronat “ha tingut la valentia de tirar endavant amb el projecte” i ha alabat que el seu comportament.
Assistents a l’acte d’avui / LLUÍS FRANCO
Així mateix, el director de l’equip tècnic que ha executat la restauració, Aleix Barberà, ha rememorat com ha anat tot el procés. “Quan vaig fer la primera visita, fa dos anys, tenia molt poca esperança que poguéssim salvar les pintures”, ha revelat. “Mirant-lo des de baix, feia molt mala pinta, ja que la superposició de vernissos havia fet que envellís molt ràpid”. Però el procés de neteja (“que és íntim i lent”) va revelar des de l’inici que hi havia motius per a l’optimisme. “I finalment, s’ha recuperat tot. No ha calgut repintar res”.
