Oci i cultura

“Hem de mantenir la rivalitat entre egarencs i saballuts”

Domènec Ferran (esquerra) s'adreça a Jordi Serrano (dreta) / NEBRIDI ARÓZTEGUI

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa va celebrar dissabte un peculiar debat entre les dues cocapitals, amb motiu de la Fira Modernista. S’hi van dir coses grosses, però cap tertulià es va alçar com al debat madrileny de la Ser. Afortunadament no hi havia ningú que insultés els altres i els animés a marxar. I com van dir el president CEHT, Marcel Taló, va ser un debat “amb més humor que rigor”.   

A una banda Domènec Ferran, Mingo, un terrassenc que de petit va caure en una marmita amb aigua del llac petit. A l’altra banda Jordi Serrano, autor de (l’inexistent) Història Intel·lectual de Sabadell, “un llibre de 5 pàgines”. 

I com a punt de partida, l’esport (motiu de la Fira Modernista d’enguany). El riu Ripoll deu ser l’origen del Club Natació Sabadell, apunta Serrano. “Ufff, no hagués inventat mai el waterpolo… on és el gaudi?”, respon en Mingo. “Tant per tant, preferiria fer pesca d’aneguets de plàstic al llac petit”. Serrano demana respecte pel waterpolo (especialment per la secció femenina) i lamenta que a Sabadell es construís abans el camp de futbol que escoles i habitatge assequible. “És molt perillós ser intel·lectual a Sabadell”, reconeix, en un exercici de crítica i autocrítica. 

Estampa de l’interior de La Coral dels Amics / NEBRIDI ARÓZTEGUI

Però arribem a l’origen que realment més interessa: El de la rivalitat entre Sabadell i Terrassa. “Sempre t’apedregues amb els del barri del costat o la ciutat veïna. Caldria quedar per pegar-nos al torrent de la Batzuca. Serrano recorda que una bona part de Sabadell pertanyia a Terrassa històricament (fins al carrer de les Valls). Hi va haver un pacte entre Francesc Pi i Arsuaga (per Sabadell) i el Conte Borrell (per Terrassa), “que era l’Enric Millo dels anys 30”. 

I si Terrassa es volgués independitzar encara més, es troba al camí correcte. “Ja teniu bisbe, ara només us falta Macrón per ser Andorra”, etziba Serrano en camp contrari. Parlant de religió, ataca contra “les esglesietes” de Sant Pere. “Ja m’estranya que no les hàgiu desmuntat i portat a Matadepera”, torna a atacar. Ara bé, reconeix que “a Sabadell les haguéssim cremat”. O tirat a terra. “És una tradició molt sabadellenca: Carregar-nos el patrimoni que tenim”. Va passar amb el Cinema Imperial (el més antic de l’Estat), el gran rellotge del carrer de les Tres Creus…  

Domènec Ferran, representant terrassenc / NEBRIDI ARÓZTEGUI

I Terrassa, sense dubte, ha mantingut dempeus més edificis modernistes que Sabadell. “Perquè a Sabadell els rics no feien signes d’ostentació, no fos que el moviment obrer els empallegués”. La façana de la Casa Turell és bon exemple: “El ric català que era Turull no va fer una façana modernista”. Mingu respon i defensa que Terrassa ocupa 50 pàgines en la guia de l’art preromànic, mentre que Sabadell no arriba ni a 10. I diu que el Vapor Aymarich és “la catedral del modernisme europeu”. 

La rivalitat Sabadell-Terrassa puja dissabte al ‘ring’

Serrano ataca per la Fira Modernista. “Però per què feu una fira per lloar una burgesia que, en realitat, us putejava?”. I diu que si el sabadellenc Mateu Morral no hagués fallat, ara no tindríem reis ni presos. S’atura per dedicar unes paraules al terrassenc Josep Rull. I recuperant el to de broma diu: “En això, també us guanyem: Nosaltres tenim dos presos polítics: Forcadell i Cuixart”. “I nosaltres un a l’exili”, criden del públic. 

“I nosaltres El Corte Inglés, però la meva religió m’impedeix entrar-hi”, prosegueix Serrano. Domènec Ferran reconeix que Sabadell també guanya amb els Multicines i l’Ikea. Serrano reconeix que Sabadell s’ha quedat sense la Zona Hermètica. “A Sabadell ens ho carreguem tot”. Però Mingu li dóna les gràcies: “Millor, ens heu fet un favor, que havíem de venir a buscar els fills en plena nit”.  

Jordi Serrano, representant sabadellenc / NEBRIDI ARÓZTEGUI

I entrem en la recta final. Per què vivim d’esquenes? “Perquè som dues ciutats tan lletges que només podem suportar la llejtor d’una”, diu Serrano. Ara bé, ja hora que Barcelona se’ns deixi de pixar a la cara i defensar el Vallès conjuntament. 

El debat ha estat divertit i entretingut i els dos púgils ho perceben. Abans d’acabar, fan una crida a organitzar-ne més. “Estic del tot a favor de mantenir la rivalitat. De forma sana (o no). N’hem de fer més”, diu Domènec Ferran. “És un debat que podria organitzar la Fundació Bosch i Cardellach, però llavors hi hauria el risc que acudís algú jove”, enraona per part seva Serrano. Queden en que la propera trobada sigui en un lloc neutre. Als camps de Torrebonica? O directament ens traslladem tots i totes a Sant Cugat?

Altres perles

  • “Per què hem convertit el Vallès en un territori de frankfurts?” 
  • “No vull pillar la variant terrassenca de la Covid”
  • “Terrassa és el polígon industrial de Matadepera”
  • “He vingut en Renfe escoltant jazz. Abans de Terrassa Est ja m’havia adormit”. 
  • “Nosaltres també tenim el nostre propi Pensament Il·lustrat de Sabadell. Es igual que el de Terrassa, però més petit. 
Comentaris
To Top