La suspensió del toc de queda ha suposat un petit respir per a la ciutat. Els carrers buits a partir de les 22 h, des de finals d’octubre, reviuen a poc a poc. Les ganes dels joves de gaudir de la ciutat nocturna és palpable a Sabadell. Aquest ha estat el primer cap de setmana íntegre en què no hi ha hagut toc de queda, i per tant, sense limitació d’horaris per tornar a casa. Set mesos titllats de “dificultosos” per al jovent sabadellenc.
Sona una campanada, anunciant que passen les 23 h. Són les 23.15 h. Els cambrers comencen a abaixar les persianes dels bars i apleguen taules i cadires; que reflecteix el tancament regularitzat de l’oci nocturn. Però la gresca no s’atura, la ciutat nocturna és protagonitzada per la joventut. Alguns grups acaben l’última copa de la nit davant del bar; altres, que són la majoria, opten per marxar a la plaça per compartir ampolles d’alcohol amb la seva colla.
El Centre és com un formiguer d’anar i venir de persones, un espai de socialització, però el xivarri no és exagerat, ja que els grups estan dispersos. Tot i això, la Policia Municipal passa pel Centre de la ciutat cada quinze minuts amb el cotxe patrulla per controlar que no hi hagi cap incident.
El Jaume, de 19 anys, assegut a les escales de davant de l’església Sant Fèlix, lamenta que els bars tanquin tan aviat i que “al final és evident que volem sortir de festa a la nit”. Així ho afegeix una companya de la colla, la Laura, qui apunta que “l’oci és una vàlvula d’escapament, és necessari per a la nostra salut mental”. Són un grup de cinc persones que acaben, tranquil·lament, la cervesa en un got de plàstic. A més, expliquen que el que esperen amb afany és l’obertura de bars fins més tard.
Les places, així com l’Ajuntament, el Mercat Central o les estacions de tren, són el punt de trobada per als grups de joves, d’edats que oscil·len entre els divuit i els vint-i-cinc anys.
