La participació ciutadana no és un concepte nou, però ara tothom en parla. “Les ciutats estan evolucionant i cada cop s’incorpora més la participació de la societat en les polítiques municipals”, sosté la sociòloga sabadellenca Cristina Martín. De fet, la implicació de la gent en les polítiques municipals apropa Sabadell a l’ideal de transparència i progrés que persegueixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Aquests reptes són importants.
On està la ciutat? Si bé l’any 2019 es va aprovar un Pla Estratègic de Participació, l’Ajuntament ara està redactant un nou Reglament de Participació Ciutadana que haurà de definir les regles del joc. “Els canals que en un primer moment havien donat resposta a la participació ciutadana ara necessiten una reformulació”, admeten fonts de l’Ajuntament de Sabadell. La política municipal en els propers anys, segons les mateixes fonts, implicarà incrementar la transparència, millorar els espais de participació i fomentar la cultura participativa.
Segons els experts, el ciutadà hi té molt a dir, des del futur de la llera del riu Ripoll fins a l’impuls de la mobilitat a Sabadell. “Els criteris tècnics poden estar allunyats de les necessitats i demandes de la ciutadania, que és per a qui es dissenyen aquestes polítiques”, alerta Arnau Boix, arquitecte urbanista de la cooperativa *Estel, una companyia sabadellenca que elabora plans d’espai públic basats en la cooperació ciutadana, com ara la remodelació de les Rambles de Barcelona.
“És tot un repte a la nostra ciutat”, hi coincideix Jaume Puig, director de l’Oficina Municipal de Rehabilitació (1993-2004), que considera que aquests processos haurien de ser “més fluids”. Tot i això, Konstantina Chrysostomou, arquitecta urbanista de la cooperativa, sosté que Sabadell –i Catalunya– “ha fet una clara aposta” per incloure els ciutadans en la presa de decisions.
Vista aèria del passeig de la Plaça Major de Sabadell / LLUÍS FRANCO
Decidir a Sabadell
L’Ajuntament té actiu el web Decidim Sabadell, una plataforma de participació ciutadana que compta amb 11.894 participants –el 5,4% de la població total–, que permet aportar propostes i posar projectes a debat. Des de l’any 2017, s’han dut a terme 18 processos participatius. Però els experts sostenen que cal fer un pas més: “Els ajuntaments encara han d’interioritzar la participació ciutadana i convertir-la en el seu dia a dia”, sosté Xavier Sabaté, consultor de l’espai TReS (territori i sostenibilitat social).
Jaume Puig, també responsable de planejament urbanístic i rehabilitació d’habitatges del pla de barris 2004-2009, defensa que “caldria una participació ciutadana més oberta” abans de definir una idea tècnica o estratègica en els processos urbanístics. Hi veu un però: la càrrega de gestió que això suposa a l’administració.
També l’arquitecte urbanista Manel Larrosa exposa que la proposta inicial no pot ser inamovible: “Els projectes urbanístics generen participació i contrapropostes i l’administració ha de saber escoltar-les i aplicar-les”, destaca. Els experts defensen que com més transversal sigui la planificació –amb més nombre de veus i criteris professionals–, menys marge d’error hi ha a les polítiques municipals. “El que és ideal és dissenyar projectes a partir de les demandes, no que comencin a un despatx polític”, defensa l’arquitecte Marc Deu des de la cooperativa Estel.
Ja hi ha exemples de casos d’èxit arreu del món. Aquest mateix any Nova Jersey va posar en marxa un procés participatiu per repensar el model educatiu després de la pandèmia. També la regió de Manchester, al Regne Unit, va abordar el problema de sensellarisme implicant-hi empresaris, propietaris i ciutadans.
La intervenció comunitària
Durant els últims anys, les polítiques participatives han agafat pes en l’entrellat de la gestió municipal a Sabadell. L’anterior equip de govern va impulsar el Pla d’Intervenció Comunitària, que buscava elaborar polítiques públiques a partir de les necessitats de cada barri. També les tres edicions dels pressupostos participatius Construint Ciutat, una partida que es destinava a una cinquantena de projectes proposats per entitats o ciutadans. “La intervenció comunitària és un eix estratègic que travessa tots els àmbits d’actuació”, sosté l’exregidora de Participació Ciutadana, Glòria Rubio. Ara cal veure cap on evoluciona.
Què ha passat amb els pressupostos participatius?
Entre els anys 2017 i 2019 l’Ajuntament va destinar una partida dels pressupostos municipals a una cinquantena de projectes en el marc del Construint Ciutat. Els projectes proposats i més votats pels sabadellencs rebien un import per fer-se realitat. A finals del 2019, el 60% dels projectes guanyadors del programa no s’havien dut a terme. “La ciutadania ens pregunta què ha passat amb aquests projectes”, denuncia des de l’oposició Glòria Llobet, responsable de participació d’ERC.
Fonts municipals asseguren que pràcticament totes les propostes ja s’han fet realitat. Però encara hi ha projectes pendents. Es tracta de les propostes Això no és un Pàrquing: recuperem l’espai del Vapor Turull; La plaça del Treball, un espai de lleure per tothom o el Camí de Nostra Llar de Sant Oleguer: porta de Sabadell al riu Ripoll. Des de l’Ajuntament asseguren que aquests projectes “estan en procés de concreció tècnica” i s’està consensuant amb les entitats que les han promogut. Les propostes pel que fa a equipaments municipals educatius “es troben en procés de tramitació final”.
D’altra banda, l’Ajuntament sosté que hi ha propostes que partien d’un pressupost “insuficient” segons l’assignat al mateix procés participatiu. Es tractaria de la millora de l’equipament cultural i de lleure al barri de la Concòrdia; la pacificació del trànsit i la millora del camí escolar del CE Serra o millora del camí escolar d’accés a l’escola Pau Casals i el CAP a Can Rull. “Aquests casos s’han hagut de complementar pressupostàriament i tècnicament”, exposen fonts municipals.
