Més passatgers a bord i menys temps d’espera a les estacions i parades de Sabadell. Els operadors de transport públic preveuen reforçar el servei a la ciutat els pròxims anys per crear un servei més atractiu i captar més usuaris. Si bé el servei de metro de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es consolidarà a Sabadell l’any 2022, amb la posada en marxa dels 15 nous trens a la línia Barcelona-Vallès, Transports Urbans de Sabadell (TUS) posa l’accent a ampliar el servei per reduir el temps de freqüència als eixos que superen els 20 minuts d’espera.
L’objectiu de TUS és doblar freqüències en hores punta en els trams de més demanda, com ja s’ha fet amb les línies L11 Exprés–que connecta Sant Pau de Riu-sec i Castellarnau– i l’L80 –Campoamor i la Plana del Pintor–, que ara tenen un temps d’espera de 15 minuts de mitjana. L’L8, que ressegueix el traçat entre la Roureda i l’Estació Sud, passant per Ca n’Oriac, la Concòrdia, Hostafrancs i Can Feu-Gràcia, és una de les prioritats. Però la cooperativa es planteja ampliar el servei a tots els eixos que superen els 20 minuts d’espera: “Hi ha trams amb freqüències que poden arribar als 30 minuts i això ho hem de millorar. El futur és que no calgui consultar els horaris”, sosté el gerent de TUS, Xavier Cañadas.
Un autobús cada 13,5 minuts
La periodicitat de pas mitjana entre autobusos a una parada és de 13,5 minuts. L’eix central (L1-L2-L3) té una freqüència conjunta de cinc minuts en hora punta. Per l’eix L5-55 passa un autobús cada 10 minuts. I l’espera al tram L4 -44-14 és de 15 minuts. Es tracta també de les línies amb més demanda: segons les últimes dades disponibles, hi viatgen 7 de cada 10 usuaris de TUS.
En la resta de casos, entre autobús i autobús pot passar fins a mitja hora. Però l’increment de freqüències dependrà de “l’evolució del servei” i “la disponibilitat pressupostària”, destaquen fonts de la cooperativa. “Estem treballant a ampliar el servei. La xarxa és viva i s’ajusta l’oferta a la demanda”, exposa Jesús Rodríguez, tinent d’alcaldessa de Cohesió Territorial i Desenvolupament Urbà.
També FGC reforçarà el seu servei l’estiu del 2022. Com ja explicava el D.S. a principis de mes, FGC ja ha posat en marxa una prova pilot del primer dels quinze trens que permetrà que circuli un tren cada cinc minuts a hora punta a les cinc estacions de Sabadell. A les hores vall, la freqüència de pas serà de 10 minuts.
Una suma que els experts veuen amb bons ulls. “El transport col·lectiu es retroalimenta. Com més servei dels diferents operadors i més bo sigui, més mobilitat pública”, sosté Marc Deu i Ferrer, arquitecte urbanista de la Cooperativa Estel. El vocal de FEMvallès, Manel Larrosa, hi veu un però: “Està molt bé incrementar el servei, però també és necessari redefinir el model i recuperar usuaris per no viatjar amb vehicles buits”, considera. La plataforma proposa incrementar l’oferta d’autobús els caps de setmana, integrar l’autobús amb les àrees de vianants i potenciar l’intercanvi de línies urbanes i la coordinació amb els autobusos interurbans.
L’autobús elèctric que està en proves a Sabadell / Lluís Franco
Estalvi de 175.000 euros
El repte que assumeixen els operadors és doble: més transport però menys emissions contaminants. Si bé els trens d’FGC ja es mouen només amb energia solar, TUS ha començat la cursa energètica i ja ha renovat el 43% de la seva flota amb 28 vehicles híbrids. El futur, però, és elèctric: “Invertirem en la renovació de la flota per potenciar els vehicles híbrids i posar fi a l’obsolescència de la flota, però no podem perdre l’horitzó de l’electrificació”, destaca Jesús Rodríguez.
L’estalvi de combustible que van suposar els vehicles híbrids durant el 2020 a TUS va ser de més de 175.000 euros per un total d’1,23 milions de quilòmetres. Un autobús híbrid representa un estalvi de 14,40 euros cada 100 quilòmetres. I aquest estalvi encara seria més gran amb la inclusió de l’elèctric, que de moment no s’ha introduït a la flota d’autobusos urbans. Un sol autobús elèctric representa un estalvi de 20.000 euros respecte a un dièsel i de 13.000 euros respecte a un vehicle híbrid.
El futur de la mobilitat
L’Ajuntament està redactant el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), un instrument que permetrà planificar les polítiques en mobilitat urbana els pròxims anys. Malgrat que el PMUS encara es troba en una fase embrionària, treballa sobre diferents eixos: l’increment de la mobilitat a peu o amb transport públic, bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) i la racionalització de l’ús del vehicle privat a la ciutat. “És una eina cabdal per dissenyar com ha de caminar la ciutat cap a una mobilitat sostenible”, resumeix Rodríguez.
Els experts coincideixen que el futur de les ciutats implica replantejar la seva mobilitat. L’urbanista Marc Deu sosté que la transformació de la via pública “ha d’anar acompanyada d’una aposta pel transport col·lectiu”. Hi coincideix Jaume Puig, responsable de Planejament urbanístic i rehabilitació d’habitatges del Pla de Barris 2004-2009, que destaca que “el transport urbà ha d’aconseguir relligar la ciutat”. Puig sosté que el servei d’autobusos urbans ha de tenir més capil·laritat “amb vehicles més petits” perquè puguin circular pels carrers estrets dels nuclis urbans més antics.
En aquest sentit, TUS ha fet proves durant el 2021 amb un minibús elèctric per plantejar noves línies complementàries als eixos centrals. El debat encara és obert, però el futur sobre la mobilitat urbana és cada cop més immediat.
