‘Bubo’ narra tot aquest món d’infantesa. La setmana passada va aconseguir superar el llindar que s’havia marcat en la campanya de micromecenatge (2.500 euros), de forma que podrà autoeditar-se el llibre. Tot i això, no deixeu d’entrar al Verkami: “Encara falta una setmana per fer aportacions. Si aconsegueixo més diners, podrem millorar la qualitat de la impressió”, explica. Tot i que no arribarà a impremta fins al setembre, Pasanau ens avança el contingut de la novel·la: “Ens situem a l’any 1992 i el Bubo, un nen de 10 anys, s’enamora de Pamela Anderson”, arrenca.
“I quan comença a córrer el rumor que Anderson visitarà el seu poble, comencen una sèrie de peripècies en què hi ha entrepans de Nocilla i combats de Pressing Catch, cromos de Panini, el programa El juego de la oca, etc.”, afegeix Pasanau. És tota una galàxia de referències pròpies dels més adults dels millennials (nascuts entre 1981 i 1994) o dels més joves de la Generació X (nascuts entre 1969 i 1980). No és la primera vegada que aquesta tendència remember esdevé en llibre.
Exemples com Yo también fui a EGB han estat petits tsunamis entre aquells que van viure aquesta època. De la mateixa manera que la generació del boom espanyol té com a referents la seva infantesa als anys seixanta (com ara el Subbúteo i els Tente). Pasanau va complir el seu somni de fer dibuixos animats quan tenia 16 anys, quan va entrar a l’estudi d’animació Acción (creadors de la sèrie 10+2), on va treballar en llargmetratges com El Cid (de Filmax).
Alhora feia estudis a l’escola de còmic Joso. Però el veritable inici del seu entusiasme per aquest món arrenca el 2018, a Dublín: “Allà treballava de grambling. I em va agafar enyorança de casa, així que vaig començar a comprar figuretes i pintar-les. En aquell moment, també estava llegint un llibre sobre els vuitanta. I se’m va acudir escriure una novel·la basada en aquest món”. I va començar a escriure. Eren les pàgines de Bubo. Però al llarg dels tres anys de procés d’escriptura que hi ha dedicat, Pasanau va tornar a Catalunya.
“I quan vaig arribar, sentia que volia recuperar coses de quan era petit”. Comença a trobar figuretes d’aquí i d’allà. També les comprava, quan anava a cercar troballes als encants de Sabadell, els diumenges. I també a pàgines de col·leccionista.
Material per a una ‘expo’
Ara guarda tot aquest material en dues vitrines, ubicades a les golfes de casa seva de Les Fonts. A banda de moltes més peces que ha hagut d’emmagatzemar en caixes, per manca d’espai. Té material abastament per organitzar una exposició, sens dubte. “I un museu, m’ha dit algun amic!”. De fet, Pasanau ha catalogat tot el seu material. I comparteix fotografies de cada peça de la seva col·lecció personal al compte d’Instagram que va obrir l’any 2018 sota el pseudònim Retro Kid.
El compte es diu Nostàlgia Pop, amb el mateix nom que el bloc que ha creat en paral·lel a internet. Hi té penjades més de 500 publicacions. Pasanau n’és, doncs, un expert. I ara condensa aquest món en Bubo. A més a més, la novel·la està ambientada al Vallès Occidental. Hi surt tant Sabadell, com Cerdanyola, Ripollet… “Jo anava a una escola a Ripollet, barrejats amb nens de Cerdanyola. I quan anàvem a Sabadell, era com anar a la gran ciutat”, explica Pasanau.
Per això, a la novel·la no hi falta el Cortylandia dels anys noranta. “Per mi, era el gran espectacle de Nadal. Vaja, perquè als anys noranta, El Corte Inglés era tota una institució”, afegeix. A Bubo també ens trobem amb Sergio Dalma. “La meva mare n’era megafan. Tothom deia que tenia algun conegut o amic que el coneixia o que vivia al costat de casa seva. I és clar, Dalma va ser molt important per al Vallès, després de quedar quart a Eurovisió”.
I és que Bubo és tota una reivindicació de la nostra comarca: “Sabia que l’havia d’allunyar de Barcelona”.
