RICARD MAS

Xavier Sallent, ‘grafista’

[Ricard Mas, historiador de l’art]

Un dels plaers de comissariar exposicions com la que el Museu d’Art de Sabadell dedicarà, aquest setembre, a la impremta Sallent, és conèixer gent, establir lligams, i a partir d’aquí a escriure pam a pam petits fragments d’una història tan provisional com es vulgui, però història.

I alhora, a través d’aquestes persones, descobrir nous artistes i creacions. És el cas de Xavier Sallent (Sabadell, 1933-2001).

El Xavier és la tercera baula d’una cadena d’impressors fundada per Joan Sallent Prat (Sabadell, 1879-1936). Poc després de morir el fundador, el seu soci, Josep Custòdio i Serra (Sabadell, 1882-Castellar del Vallès, 1967) va aconseguir la pràctica totalitat de les accions de l’empresa, que passà a anomenar-se Joan Sallent Scr.

Són anys difícils, els de la postguerra, però la impremta tira endavant amb tota mena d’encàrrecs, des de la papereria i material promocional de tota mena d’indústries –preferentment tèxtils–, fins a llibres de bibliòfil en edicions limitades, tot passant per recordatoris de primera comunió, participacions de casament, esqueles… una vida sencera podia quedar documentada només amb impresos de can Sallent.

La postguerra va ser una època gris, de nombroses privacions materials. Però cap al 1959 el règim trenca l’autarquia i instaura el Pla Nacional d’Estabilització Econòmica. S’anuncia la convertibilitat de la pesseta i arriben els crèdits d’organismes internacionals. Sabadell, i la resta del país, endeguen el camí del creixement econòmic.

Verbena del Tenis 1958. Baile de los estudiantes, secció universitària del Círculo Sabadellés, c. 1959. Baile de los estudiantes, Círculo Sabadellés, 1956. Escuela de Secretarias, 1959. Escuela de Asistentas Sociales, c. 1959.

El 1956, Xavier Sallent, amb l’empenta de qui acaba de trencar la closca –tenia tot just 23 anys– li demana a l’avi Custòdio (els fills dels socis fundadors s’havien casat) permís per instal·lar als tallers una màquina de relleu. L’avi li ho nega.

El Xavier cobrava el salari mínim als tallers del seu avi. El seu pare Eugeni tampoc cobrava gaire més. Per tant, no hi veia cap possibilitat de progrés. I decideix comprar la famosa màquina, que instal·la al número 1 del carrer del Vallès. Allà el va retratar, amb cara de felicitat, el Francesc Esteve, el 1957.

El 1961 ja ha abandonat completament l’obrador familiar, s’estableix pel seu compte i compra noves màquines d’imprimir. El 1963 incorpora el seu germà Joan, que treballava de viatjant tèxtil, i funda Sallent Hermanos. El 1967 funda Educa Sallent, dedicada als jocs i als trencaclosques (primer, amb llicència de l’alemanya Ravensburger), que el 1973 trasllada la producció a Sant Quirze. El 2001, en morir Xavier Sallent, Educa es va fusionar amb l’empresa Borràs Plana –els de la Magia Borrás– i actualment l’empresa es diu Educa Borràs.

Tothom coneix els jocs Educa, però molt poca gent recorda els dissenys gràfics que va realitzar Xavier Sallent, tant els realitzats a l’obrador familiar entre el 1953 i el 1960, com els de la seva primera etapa independent.

Coincideixen, aquests anys, amb el naixement de la professió de grafista, pioners de la comunicació visual com Josep Artigas, Pla-Narbona, Joan Pedragosa, Ernest Mortadell, Josep Baqués, etc. Les creixents associacions civils, la naixent societat de consum, la puixant indústria que reclama sofisticades eines de comunicació visual… van donar lloc a una època esplèndida de la qual Xavier Sallent fou destacat representant.

Cito de memòria, però he escoltat d’algun economista que Espanya no va igualar el PIB del 1935 fins a l’any 1959. No m’estranya que tothom tingués fam i set de grafisme, de colors alegres i de celebrar la vida.

Comentaris
To Top