Diumenge al matí, davant la mirada curiosa dels clients que prenen cafè a una terrassa de la plaça del Gas. L’artista sabadellenc Gerard Torres Sanmartí treu els pots d’esprai i comença a confeccionar un petit mural a la porta de ferro de la Casa Grau. La degradació d’aquest l’emblemàtic edifici (tant a l’exterior com a l’interior) és més que evident als ulls humans. De forma que les pinzellades coloristes de Torres Sanmartí encara contrasten més amb la resta de la façana (actualment plena de tags i brutícia).
Però el mural crida tant l’atenció, que sobta alguns ciutadans. Arriben agents de la Policia Local i li demanen els papers a Torres Sanmartí, qui els mostra el permís municipal que té per pintar dita paret. Tot correcte. Fantàstic, bon dia.
Estat final del grafit, diumenge al migdia / DS
I tanmateix, 48 hores després, operaris de l’Ajuntament de Sabadell acaben d’esborrar el mural aquest matí de dimarts. Han repintat amb color gris aquesta porta (que inclou detalls modernistes de Juli Batllevell), després que diferents ciutadans s’hagin queixat per considerar que la ubicació del mural no és adequada. La premissa fonamental de la crítica és que la Casa Grau (també anomenada Casa Marcet Font) és un element patrimonial d’alt valor, motiu pel qual cal respectar la seva fisonomia original. I finalment, l’Ajuntament ha donat la contra-ordre i ha manat esborrar.
Tot i així, aquest efímer mural reobre el debat sobre l’ús del patrimoni i la seva conservació. De forma intencionada o no, Torres Sanmartí ha posat el focus sobre l’estat de degradació de la Casa Grau, emblemàtic edifici que està protegida com a BCIL a l’inventari del patrimoni arquitectònic. És obra de l’arquitecte Juli Batllevell, qualificat per Josep Casamartina i Parassols com “un gaudinià oblidat”.
Un abandonament encara més evident comparat amb la façana oest (davant l’entrada d’unes oficines municipals), on sempre ha lluït un mural de grans dimensions: Durant uns anys el Saturno de Miguel Ángel Sánchez i des de fa pocs mesos repintat per l’artista Xavier Valiente (membre del col·lectiu Artefakto), amb el suport de l’Ajuntament.
Els dos operaris, repintant la porta aquest matí / AZ
La bibliotecària i documentalista Núria Castells donava la veu d’alarma el mateix diumenge a les xarxes socials: “L’edifici és propietat actualment de l’Ajuntament de Sabadell. Fa anys hi havia les dependències municipals de Salut però avui està del tot abandonat”, explicava, per afegir tot d’una: “És l’inici d’una suposada i eclèctica recuperació de la casa com a equipament municipal? Ho dubto. I si ho és, m’agradarà saber quin futur tindrà. La casa és (era) preciosa i està ubicada en un lloc estratègic per fer-hi… què us diré jo? Un centre de cultura, un espai cívic i social, un equipament per als ciutadans, un lloc dedicat al foment de les arts i la cultura, promotor de l’oci de qualitat per a grans i petits, d’idees no en falten… i els recursos es troben!”.
El propi Torres Sanmartí entén els arguments i accepta amb naturalitat que s’hagi esborrat, de la mateixa manera que s’alegra que també hagi servit per situar el focus en l’estat de conservació de la casa. “I si ara pinten la porta, ja posats podrien pintar tota la resta de la façana”.
Els operaris, però, s’han limitat a repintar la porta. Ara bé, no són aliens al debat: “Ui, ens està fent fotos tothom. Fins i tot crec que ha passat l’alcaldessa per aquí”, explica un dels dos tècnics de manteniment, mentre amaga de gris les darreres pinzellades de color que s’entreveuen.
Així doncs, quin és el criteri de la Regidoria de Cultura per autoritzar un mural en un edifici públic? I sobre tot, per què es troba la Casa Grau en situació d’abandonament?
‘Work in progress’: com muda de pell el mural de la plaça del Gas
