Ciutat

Els intents de suïcidi en joves es tripliquen a Sabadell

Es disparen els problemes de salut mental entre els joves, arran de la pandèmia: els trastorns de conducta alimentària i d'ansietat creixen un 20% al Taulí

Joves passejant pel carrer de la Rosa, en una imatge d’arxiu / Lluís Franco

Sense poder anar a l’escola presencialment, ni a les activitats extraescolars o quedar amb els amics, socialitzar-se, en definitiva, els joves han estat un dels col·lectius més afectats per la pandèmia. En plena etapa de creixement es van trobar amb una barrera anomenada Covid-19 que, a alguns, els va portar a deixar de menjar i, en el pitjor dels casos, van intentar tirar la tovallola.

En els últims mesos, a l’Hospital de Sabadell han passat d’atendre entre tres i quatre intents de suïcidi de joves en un mes a una desena en el mateix temps –alguns mesos 9, d’altres 12–, de manera que els casos s’han triplicat. El cas de Sabadell no és diferent d’una realitat que s’està produint a tot el país. Entre l’abril del 2019 i l’abril del 2021 aquesta alarma es va activar en un 127% més d’ocasions a tot Catalunya, passant de 36 a 82 casos. El sistema sanitari ho segueix de prop: identifica que un infant o adolescent es vol treure la vida i s’activa el Codi Risc Suïcidi (CRS), una eina que funciona a tot Catalunya i marca les pautes d’atenció cap a aquestes persones i en la qual el Parc Taulí és un referent, en la prevenció del suïcidi en la població menor de 18 anys.

Els efectes de la pandèmia, ara

El coordinador de la cartera de Serveis de salut mental infantojuvenils del Taulí, Joaquim Puntí, adverteix que “la pandèmia ha passat una factura que anem veient ara”, un cop de mica en mica anem recuperant l’activitat. I el gran dubte és quant de temps durarà aquest increment o si serà puntual d’aquests primers mesos de sortida del túnel. Els intents de suïcidi s’inclouen en el que es coneix com a temptatives autolítiques, que consisteixen a autolesionar-se i van des de gestos com llençar-se per la finestra al suïcidi consumat. D’aquest últim tipus no se n’ha registrat cap entre els usuaris de l’àrea d’influència del Taulí segons les dades de la corporació sanitària.

“No menjava res, havia perdut deu quilos i em seguia veient malament”

L’augment de joves que fan temptatives autolítiques també s’ha notat en consultes privades. La psicòloga del centre de salut mental sabadellenc ITA, Cristina González, coincideix amb Puntí que “les autolesions han augmentat com un mecanisme d’autorregulació davant situacions angoixants i d’elevada ansietat, frustració i ràbia”.

L’anorèxia, un altre cas

L’altra patologia que s’ha disparat en els últims mesos és l’anorèxia nerviosa adolescent. Al Taulí, els trastorns de la conducta alimentària (TCA) com aquest han crescut un 21,6% després de la pandèmia. Sobretot en noies que “tenen els trets de perfeccionisme, meticulositat, molt normatives, que molts cops no han donat dificultats. Són molt sensibles al model estètic i exerceixen un elevat criticisme sobre elles mateixes”, descriu Puntí. Entre els trastorns que també han augmentat entre joves hi ha els d’ansietat, un 20% més, sobretot per casos de trastorns obsessius compulsius (TOC) i ansietat reactiva a la pandèmia. En tots els casos els experts apunten que es produeixen més en dones, cada cop més joves. Si abans aquestes autolesions es començaven a produir als 15 anys, ara ja hi ha casos de 12 i 13 anys. González, per la seva part, també indica que han augmentat en edats més adultes, de fins a 20 anys.

Més prevenció

“Tenim un problema de salut molt important”, subratlla Puntí. Per reconduir-lo, el coordinador de salut mental infantil i juvenil del Taulí creu que és necessari que la població estigui ben informada per ajudar a treure l’estigma que tenen aquestes malalties i que la prevenció s’incorpori “com una cosa natural” a les escoles i els serveis d’atenció primària.

Un dels problemes derivats de la pandèmia és que l’atenció no s’ha fet de forma tan immediata com hauria fet falta, tal com denuncien professionals com la psicòloga general sanitària Mireia Soriano. Ella denuncia que “l’atenció pública està col·lapsada i hi ha famílies que es poden permetre anar a una clínica privada. Però n’hi ha que no i passen molts mesos fins que no s’atenen alguns adolescents amb ansietat i depressió”. Soriano remarca que els joves necessiten suport, potser medicaments, i passa molt temps fins que no els visita ningú. “No tenen el suport que haurien de tenir, no es dona l’abast per atendre tothom”, lamenta la psicòloga. Puntí, per la seva part, remarca que “com més prevenció, menys malaltia tindrem perquè s’atendrà abans”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top