Si tornés al passat, “em diria a mi mateix: ‘Pensa-t’ho!’, perquè és molt sacrificat i s’ha de tenir molta passió per venir aquí cada dia”, diu Jordi Alberich. La seva ha sigut una vida dedicada a la música per complet des que el 1984 va obrir al carrer de Sant Cugat IMSA, una de les botigues d’instruments i material musical més antiga que hi ha actualment a la ciutat. Tot i que és un enamorat de les melodies, ell sempre va voler dedicar-se a regentar una botiga musical, deixant la pràctica per gaudir fora de la feina.
“Soc músic i m’agrada molt la música, però és que també a la meva família ja veníem de diferents persones que s’hi dedicaven”, afegeix, i entre elles compta la professora de música Carme Alberich, de Can Rull, i el seu avi, que tocava l’acordió, així com el seu pare i tiet, que es dedicaven als equips de so. Per això remarca que la motivació i la passió ve de dins perquè “dedicar-se a viure de la música és molt vocacional, és molt complicat fer-te ric amb això”.
Una de les proves de foc l’ha superat en pandèmia, on confessa que ho han passat veritablement malament i “ens hem vist gairebé tancats, així de clar”. I és que explica que es tracta de l’enèsima dificultat per a un sector molt tocat per les vendes d’Internet, que els han fet perdre “entre un 30% i un 40% del mercat”. Tot i això, on altres no han pogut aguantar, ells han tirat endavant gràcies a la il·lusió i la constància.
IMSA music store destaca per ser una de les últimes botigues de productes musicals a Sabadell, i compta amb una gran gamma de productes / VICTÒRIA ROVIRA
Per Alberich, Sabadell és una ciutat plena de talent: “Als anys vuitanta ja dèiem que Sabadell era el Liverpool d’Espanya, perquè des dels seixanta i fins i tot els cinquanta, pel tant per cent d’habitants sempre hem tingut molts músics i orquestres, i alguns de gran renom internacional”, diu orgullós. Alguns d’aquests artistes van començar passant per IMSA de petits, i això és una de les coses que més li agrada: veure el pas de les generacions per la botiga.
“Hi ha molta gent que venia als anys vuitanta quan vaig començar, que en el seu moment es van casar, van tenir fills i ho van deixar, i ara amb una altra estabilitat s’han tornat a ajuntar i fer grups, i inclús gent molt gran que tocava als anys seixanta”, explica amb un somriure. A més, reconeix que la passió per la música i el seu esperit “és el mateix, passin els anys que passin, perquè hi ha molta gent amb ganes de fer coses, i ara més que abans”. Per aquesta gent té clar que, malgrat les dificultats, seguirà treballant amb la il·lusió de sempre.
