Sabadell té més de 2.500 comerços, 113 establiments als cinc mercats municipals i 441 parades als vuit mercats ambulants setmanals. Tot i això, la nostra ciutat continua un pas enrere respecte a Catalunya: Sabadell té 11,5 establiments per cada mil habitants, una xifra inferior que la mitjana catalana, amb 13,5 locals (un 20% més) per cada mil habitants, segons dades municipals, que confirmen una reducció progressiva del nombre d’establiments durant l’última dècada.
Les perspectives, però, són del tot optimistes. “A partir d’aquest estiu ve una fase de borratxera consumista”, sosté Vicent Borràs Català, sociòleg del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB. Segons l’expert, s’hi sumen dues realitats: l’increment de l’estalvi entre el gruix de població que no ha estat afectat per una reducció salarial –i que no ha perdut poder adquisitiu– i l’eufòria per reprendre la normalitat. Si bé considera que hi haurà sectors que trigaran més temps a recompondre’s del cop, preveu un “optimisme” generalitzat. Tot i això, el comerç encara s’està recuperant d’una de les etapes més difícils a les que s’ha enfrontat fins ara. Analitzem que s’ha fet a Sabadell durant l’any Covid i què es pot fer per impulsar l’activitat comercial.
Engreixar el teixit comercial
Fer créixer Sabadell en establiments per impulsar l’activitat comercial. Així ho defensen les diferents associacions de comerciants de la ciutat, que proposen fer Sabadell més atractiu per captar més empreses. La proposta de Sabadell Comerç Centre implica crear un Born a la sabadellenca al nucli antic del Centre-Mercat: botigues d’autor, comerç independent i una oferta gastronòmica potent. “Estem en converses amb l’Ajuntament per incentivar noves inversions”, exposa Jordi Obradors, gerent de l’entitat.
Els comerciants proposen que l’administració potenciï i gestioni aquesta àrea comercial. En contrast, l’eix comercial de Ca n’Oriac reclama l’arribada de grans cadenes a l’avinguda de Matadepera: “Són un pol d’atracció brutal, la seva presència suma al petit comerç”, destaca Miguel Tello, president de Ca n’Oriac Comerç. Si bé el plantejament varia segons la zona de la ciutat, hi ha actuacions que són compartides: “Potenciar l’aparcament als grans eixos comercials és clau”, afirma Josep Maria Porta, president de la Comissió de Comerç Interior de la Cambra. Si bé al Centre reclamen la posada en marxa del pàrquing del passeig de Manresa, a Ca n’Oriac demanen que s’habiliti una zona d’aparcament rotatiu.
En clau de futur, els comerciants veuen la transformació i la pacificació de la Gran Via com un pol d’atracció per a noves inversions, també locals comercials. “A anys vista, és una estratègia molt potent: deixarà de ser una zona de pas de vehicles per convertir-se en un espai de ciutat”, sosté Porta. Però primer cal donar resposta a la connexió entre Sabadell i Castellar.
1,8 milions d’euros a Sabadell
El 2020 no ha estat pas un any fàcil per al teixit comercial de la ciutat, coincideixen les diferents associacions de Sabadell: els establiments no essencials han estat 222 dies tancats, amb pèrdues en la facturació mensual que han arribat a superar el 97% del 2019 –segons dades de l’aplicació Pulso del Banc Sabadell– i amb el repte imminent de les compres a través de plataformes digitals, que han crescut un 24% des del decret de l’estat d’alarma, segons l’estudi I radiografia del consum i el coronavirus, de Webloyalty. A Sabadell, el 60% dels comerços no estan digitalitzats, segons dades de l’Ajuntament.
Aquest any, l’administració local ha destinat més d’1,8 milions d’euros a impulsar l’activitat, segons fonts municipals. Enguany, s’ha atorgat una subvenció de 70.000 euros a les associacions de comerciants, 192.000 euros als comerços que van haver de tancar a causa de la pandèmia i 1,6 milions distribuïts en xecs descompte de 20 euros per consumir als establiments de Sabadell. D’altra banda, també s’han aplicat bonificacions del 75% en la taxa de terrasses i mercats ambulants i un 50% en algunes tarifes als mercats municipals. Els comerciants de la ciutat, però, han trobat a faltar ajuts directes com els que s’han aplicat a Sant Cugat del Vallès, que ha atorgat ajuts directes de fins a 900 euros a 387 empreses i comerços o una bonificació total en les taxes a terrasses, com s’ha aplicat a Terrassa.
Malgrat tot, el comerç ha aguantat el tipus. Les dades d’un informe de l’Observatori de Centres Urbans revelaven a l’abril que el 84% dels establiments Centre de mantenien l’activitat comercial, només dos punts percentuals per sota del 2019. Els establiments havien afrontat la crisi de la Covid amb més estabilitat que altres municipis com Granollers, Mataró o Terrassa, que patien una davallada del 3%.
Ca n’Oriac, futura àrea de promoció econòmica urbana?
La zona comercial del barri de Ca n’Oriac ha entrat en la primera fase d’estudi per convertir-se en una àrea de promoció econòmica urbana (APEU), un instrument de col·laboració publicoprivada per impulsar el desenvolupament econòmic i comercial a zones de concentració d’activitat econòmica o comercial, una eina que gestiona la Diputació de Barcelona. Si aquesta zona passés a una segona fase, i si hi hagués un acord majoritari entre els comerciants de la zona, al nord de Sabadell podria crear-se aquest APEU.
“Encara estem a una fase massa inicial, s’ha d’aconseguir l’aprovació de més d’un 50% dels comerços”, explica Miguel Tello, president de Ca n’Oriac Comerç. En cas de fer-se realitat, facilitarà que aquesta zona pugui ser gestionada de manera conjunta per millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics, i potenciar la col·laboració entre agents públics i privats. També busca evitar la degradació dels espais, augmentar la competitivitat d’aquestes zones i afavorir la creació d’ocupació.
