Ciutat

Un porquet de la sort o un sinònim de ‘bizarría’ per aprovar la selectivitat

Hi ha paraules que, després d’aprendre-les, ja no s’obliden. Per a molts estudiants de centres educatius de Sabadell que avui començaven la selectivitat, amb un examen de Llengua Castellana i literatura a les 9 h, n’hi ha una. És ‘bizarro’ i n’havien de trobar un sinònim. El terme acaparava tertúlies a la sortida de l’institut Pau Vila, que juntament amb el Campus de la UAB de Sabadell i l’institut Jaume Viladoms és un dels tribunals on se celebren les proves d’accés a la universitat.

“Jo l’he fet bé pel context. El sinònim era ‘valiente'”, afirma correctament la Khadi, satisfeta. La Maria, companya de segon de batxillerat de l’institut Ribot i Serra, també ha respost bé. El Pau, no. Tots tres, expliquen, van estudiar ahir fins a la tarda i a partir d’aleshores van preferir descansar per afrontar “relaxats” l’inici de la selectivitat.

Perquè, per molt que aquesta selectivitat i l’anterior estiguin marcades per les indicacions “mans-mascareta-distància de seguretat”, o per la possibilitat poc explotada que ha ofert el TSJC de tenir els enunciats dels exàmens en castellà, hi ha una cosa que no canvia mai: els nervis. “Et fan dubtar, et fan fallar coses que saps. Fins i tot, m’he deixat una pregunta de 0,75 punts pensant que no l’havia de respondre. I me la sabia!”, exclama la Nadine.

Una alumna fa l’examen de selectivitat al tribunal de l’institut Pau Vila / V. ROVIRA

Un porquet de la sort per aprovar

Hi ha qui combat els nervis amb la convicció supersticiosa d’amulets. Preguntant als alumnes que surten de la classe on es feia l’examen, et trobes tot tipus de respostes: “Jo he portat un porquet de la sort que el meu avi li va regalar al meu germà quan va néixer, i que ara m’ha deixar a mi”; “jo duc l’anell de la meva mare i la polsera del meu pare”; “no tinc amulet, però sí que reso”; “escric tres vegades una lletra a la cadira abans de seure”.

De poc hauran servit els amulets si els estudiants no han llegit Luces de Bohemia, que ha aparegut a les dues opcions. Als examens, també han hagut de respondre sobre preguntes retòriques, comentar un article de Carme Riera a La Vanguardia, posar un exemple d’un ‘numeral cardinal’ o argumentar si existeix la llibertat de premsa.

“Jo he respost que hi ha llibertat depenent de les circumstàncies. Si estem parlant de política, no. En fets socials, crec que sí”, reflexiona l’Eeraj, un alumne de l’institut Vallès que l’any vinent vol estudiar un grau d’integració social per, posteriorment, fer psicologia. “M’ha anat bé i no necessito gaire nota”, diu el seu company, el Pau, que vol cursar Ciències de l’Antiguitat.

Amb amulets o sense, amb nervis o no, amb l’examen en català, castellà o aranès, la selectiviat tot just comença. I els alumnes necessitaran, com a mínim, una dosi de bizarría per superar-la.

Una professora reparteix exàmens de selectivitat al tribunal del Pau Vila / V. ROVIRA

Comentaris
To Top