[Josep Mercadé, periodista]
Aquesta societat de la informació que al capdavall som tots ens prepara per inocular-nos un optimisme un pèl exagerat coincidint amb l’arribada de l’estiu. Com que venim d’uns mesos molt durs, es tracta de donar un aire nou a les nostres vides anant més enllà d’una realitat tenyida encara dels colors de la pandèmia. Amb això no vull pas aigualir la festa a ningú. Simplement convidar a reflexionar sobre el que hem après i que massa sovint desaprenem.
Certament, el canvi de la primavera a l’estiu aquest any és més celebrat que mai. El fet d’anar acompanyat de la revetlla de Sant Joan no cal dir que és el canvi d’estació amb més adeptes. Com que som mediterranis i ens agrada el carrer, el soroll i la gresca, aquest és el moment més adient per gaudir dels espais a l’aire lliure. L’anhelada obertura del que tècnicament s’anomena oci nocturn marca un punt d’inflexió. S’està presentant com l’alternativa al desgavell de les festes i trobades improvisades que tant enrenou estan provocant a la ciutat. El consum d’alcohol al carrer va acompanyat d’uns efectes que pateixen sobretot els veïns de les zones properes, tal com explicava el D.S. aquest dissabte.
No crec que els establiments oberts fins a altes hores de la nit puguin resoldre el problema. Tampoc ho farà un dispositiu policial pressionant sobre els punts més conflictius, tot i que, probablement, atenuarà els efectes a les zones on actuïn. Si fem memòria, abans de la pandèmia, en aquesta època de l’any, entre festes majors, finals de cursos, selectivitat, i el que vulgueu afegir, els botellons estaven a l’ordre del dia. Al llarg d’aquest any, la Covid-19 els ha convertit en una activitat encara més il·legal i perseguida. El que sí que es posa de manifest, un cop més, és que l’oci és un d’aquells aspectes de la vida més difícils de gestionar. La pandèmia ha manllevat a la gent més jove la capacitat de relacionar-se en uns moments en què això constitueix un aspecte vital. Cal lloar la seva capacitat per superar aquesta situació cercant noves fórmules per fer front a la manca de comunicació presencial.
Ara que s’acaben les restriccions, la mateixa societat ens empeny a fer ús dels models establerts per gaudir de l’oci nocturn. I aquests passen pels establiments que representen un motor econòmic que ha quedat molt tocat per la pandèmia. No ha estat l’únic. N’hi ha d’altres que sense tenir tants beneficis també ho estan passant molt malament. No cal dir que altres models d’oci són possibles. Només cal intentar-ho, si ens deixen.
