Tània Nadal és economista, a cavall entre el món empresarial i el món social. Està especialitzada en educació i salut, com a vicepresidenta del Consell Social de la UAB, membre de la junta directiva d’Egarsat i membre del Consell d’administració de la clínica Tres Torres. És també l’ambaixadora de la Fundació Impulsa a Sabadell.
Tània Nadal, ambaixadora de la Fundació Impulsa a Sabadell / LLUÍS FRANCO
Com és l’equip que, de moment, està aplegant la Fundació a Sabadell?
Estem aplegant un grup amb perfils molt diversos, però molt homogeni en les ganes que tenen per acompanyar els joves que mentoraran. Tots ells, amb una gran sensibilitat social. Tenim executius que treballen en el sector financer, empresaris de Sabadell, grans professionals del sector social… Els uneixen unes ganes immenses de donar suport a joves.
La feina que faran els mentors tindrà suport tècnic?
Comptem amb un equip tècnic amb molta experiència que ha ajudat més de 200 joves amb casuístiques de tota mena. A Sabadell, la responsable principal és Jacqueline Vérez, que té una sensibilitat extraordinària per entendre els joves, per ajudar-los emocionalment i perquè treguin el millor d’ells mateixos. Això és el més important, que creguin en ells i que es noti en les ganes d’aportar el millor en els estudis, a les empreses i a la societat, en general. Ella és boníssima aconseguint això.
Per què aquests joves són un actiu potencial per a la societat?
Són joves que tenen un potencial enorme, si els dones les eines que necessiten. Les 25 hores anuals de voluntariat, les pràctiques a les empreses del seu entorn, el suport del mentor i de les tècniques els ajuden molt. Les empreses acaben encantades i a ells els puja moltíssim l’autoestima.
Com ajuda el projecte el teixit empresarial de Sabadell i, per extensió, del Vallès Occidental?
Molts dels empresaris amb qui parlo comenten que busquen perfils tècnics. Els joves de la Fundació, que potser sense ajuda no estarien formats, tenen aquest perfil i unes ganes boges de treballar i d’aportar. Acabaran sent joves formats tècnicament que ajudaran el teixit empresarial del seu entorn.
Es necessita, però, el cop de mà de l’entorn empresarial.
S’ha de tenir present que és una iniciativa privada, que es finança majoritàriament amb empreses, encara que el sector públic ha començat a donar-hi suport. Ara bé, creiem que són les empreses les que es beneficiaran de tenir més joves formats que poden treballar en els llocs que han de cobrir. El que volem és que s’hi involucrin, que sàpiguen que si no som capaços de becar aquests joves per falta de finançament, la societat i les empreses no podran conèixer el seu enorme talent, tot el potencial que poden aportar. I no només s’hi poden involucrar aportant diners. També ho poden fer animant els empleats perquè siguin mentors o obrint oportunitats per fer pràctiques. És alhora una bona manera de fer una mena de responsabilitat social corporativa que després, indirectament, els beneficiarà.
Més enllà dels criteris econòmics, en què us baseu per escollir els joves que formaran part de la Fundació?
Els ingressos de la família, i la seva necessitat econòmica, és un dels criteris inicials. L’altre és la motivació. A través d’entrevistes, de cartes de recomanació de tutors i de les seves cartes mirem quina motivació tenen per continuar estudiant. No cal tenir de manera molt clara què volen estudiar, però sí la voluntat de superar-se a ells mateixos i de continuar formant-se i de millorar com a persones.
