Ciutat

Marcar límits condiciona

Pisos de la plaça d'Espanya, en una imatge d'arxiu / VICTÒRIA ROVIRA

El territori del Vallès Occidental és un dels més importants pel que fa al mercat immobiliari català. La comarca aplega vora 900.000 habitants, el que suposa  aproximadament el 8,4% de tota la població de Catalunya. Tanmateix, la seva poca distància amb Barcelona i el seu potencial industrial fa que sigui una de les zones amb un mercat immobiliari més actiu, i també un dels àmbits amb el lloguer més car de tota Catalunya. Concretament, de les quatre ciutats més importants pel que fa a habitants de la comarca –aquelles superiors a 70.000 habitants– tres estan dins les 10 urbs més sol·licitades pel que fa al preu mitjà del lloguer. I és que, segons dades del 2020 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el Vallès Occidental té el municipi més car per llogar a Catalunya superior als 70.000 habitants, Sant Cugat del Vallès, amb una renda mitjana de 1.177,85 euros al mes. Per sota hi ha Rubí, a la setena posició –amb 686,96  euros de renda mitjana mensual–, i Sabadell, a la vuitena, amb un lloguer mitjà de 683,98 euros al mes. A la comarca només se salva del top 10 Terrassa, i per la mínima, en onzena posició i un lloguer de 623,26 euros de mitjana.

Una tendència frenada per la Covid

Malgrat tot, la pujada dels  lloguers no sembla clara, i més aviat té aparença d’estancament arran de les restriccions i topalls de preus i a la Covid, segons assegura el sector. Un dels casos més clars és el de Sabadell. A la nostra ciutat, el preu del metre quadrat anava experimentant una pujada suau però constant des del gener del 2014. En aquell mes, el metre quadrat de lloguer es pagava a 6,8 euros, i des de llavors no va fer més que pujar de forma progressiva fins a arribar als 10,2 el març del 2020. Llavors va arribar la pandèmia, que va fer que el preu del lloguer  baixés fins a mantenir un cert estancament que, al maig, se situava als 9,9 euros el metre quadrat.   

A altres poblacions de la comarca la tendència va seguir un patró similar. Terrassa, per exemple, va arribar al seu valor més baix entre el març i maig de

2014, amb 6,6 euros el metre quadrat, que va arribar a un topall de 9,7 euros a principis del 2020 i, des de llavors, s’ha mantingut relativament estable. Sant Cugat, per la seva banda, va veure el seu preu més baix el juliol del 2015, quan el metre quadrat tenia un preu de 9,6 euros. Des de llavors, va pujar progressivament fins als 13,6 euros fins al març del 2020, quan va patir una petita baixada de la qual tot just comença a recuperar-se. Per últim, Rubí tocava fons després de la crisi del 2008 amb 6,8 euros el metre quadrat i va anar pujant fins a assolir els 10,3 al desembre del 2019, després del qual va caure i s’ha estabilitzat en els últims mesos al límit dels 10 euros per metre quadrat.

I és que per als experts és clar que la pandèmia ha canviat en molts sentits les dinàmiques al mercat immobiliari. Tot i que el preu del lloguer no ha patit una baixada brusca, sí que ha significat canvis pel que fa al tipus d’habitatge que es desitja. Diferents experts immobiliaris expliquen que, a causa dels confinaments molts han preferit passar a viure a habitatges més amplis, amb més espais exteriors més llums i, si és possible, amb patis de zones enjardinades. “Ja no val qualsevol cosa per dir que és al centre”,  segons diu Tomás Algaba de la immobiliària Zion Gest pel que fa a l’habitatge a Sabadell, és un dels mantres més repetits entre els treballadors del sector immobiliari en general.

Un topall per llei

Més enllà de la Covid-19 i les seves conseqüències econòmiques i socials, l’altre gran factor determinant en l’estancament del preu del lloguer sembla venir de l’aprovació de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, aprovada pel Parlament de Catalunya amb la intenció de regular els preus del lloguer a les considerades com a “zones d’habitatge tensionat”.  La llei fixa  com a barem del topall l’Índex de Referència dels Preus del Lloguer  de l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Tot i que el govern espanyol va assegurar que la regulació seria recorreguda a través del Tribunal Constitucional, ho va anunciar sota el pretext d’encabir la norma en una llei que s’ajusti a la Constitució Espanyola, de cara a implantar-se a tot el territori espanyol.

Segons argumenta Josep Marín, delegat territorial pel Vallès Occidental del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “hi ha hagut una baixada del preu del lloguer amb el topall de la llei del lloguer”. L’expert explica que la tendència era alcista, a causa de l’evolució natural del mercat, però amb l’arribada de la regulació catalana va arribar a baixar la demanda. Per ell, com per molts altres experts, la solució implicaria en gran manera crear habitatge social, no per limitar el preu. “S’ha d’afinar molt aquesta llei”, explica, i apunta que “hi ha hagut molts pisos que estaven per llogar que ara estan en venda arran d’aquesta llei”. Encara més: la llei implicaria per a molts experts immobiliaris que qui surti perdent no siguin els grans tenidors, sinó els petits propietaris: “la llei ha provocat que el propietari assumeixi el cost d’aquest topall”, lamenta Marín.

Una pugna de llogater i propietari

Per la seva banda, Algaba, des de Zion Gest, remarca que hi ha una altra qüestió sobre la taula: que surti o no a compte al propietari llogar el seu pis per certes quantitats. “El pis es degrada quan tu el llogues, i hi ha gent que no està disposada a pagar els costos”, assegura. Per això explica que “la gent no baixarà un 50% el lloguer”, i apunta que abans és més probable que el posi a la venda. Això, d’altra banda, xoca amb la realitat que molts pisos per llogar tenen un preu molt elevat per la qualitat que ofereixen, que segons explica Algaba “és molt baixa”. A això, apunta, s’ha de sumar que el lloguer “ha arribat a uns preus que la gent no pot pagar”: “considero que el lloguer està molt per sobre de la capacitat dels salaris de la gent”, conclou.

Així, tant la pandèmia, com el topall per llei, com el poder adquisitiu dels llogaters expliquen una tendència que es repeteix a Sabadell i la comarca, però també a tota Catalunya: els lloguers semblen estancats. Només el temps dirà si es tracta d’un sotrac o un canvi definitiu.

Comentaris
To Top