Quan es parlava de reconversió industrial, l’exemple a mostrar era Sabadell. Els anys vuitanta, quan els ministres del govern espanyol rebien els dirigents de les drassanes afectades de tancament per la reconversió naval, posaven, sempre, l’exemple de Sabadell. Una ciutat en què la reconversió industrial ha estat natural, contínua i sense necessitat d’ajudes estatals. A Sabadell, aquella incipient indústria tèxtil iniciada a mitjan segle XIX es va anar ampliant, potenciant i diversificant i va donar pas a altres indústries com les del metall, la fusta o les màquines elèctriques.
També va aparèixer, els anys trenta, la manufactura del cautxú, dels polímers i dels elastòmers, materials que vulgarment rebien el nom de goma i que, aquella època, van adquirir una importància cabdal. Sense cap mena d’ajut, sempre a causa de la iniciativa privada i gràcies a noms com Baldiri Cruells i Sallarés, Jacint Bayó i Morera, Martí Sala i Torras, Miquel Fàbregas o Pere Daunis i Pujadas, la indústria i el comerç de la goma va tenir els anys del gran creixement de Sabadell la seva importància i va gaudir de molta notorietat.
Dos fets, gairebé fortuïts, havien provocat l’eclosió mundial de la indústria dels polímers. El primer, l’any 1838, quan el nord-americà Charles Goodyear va descobrir, per casualitat, la vulcanització del cautxú. Procés mitjançant el qual el cautxú natural adquireix solidesa i una gran elasticitat, aconseguint, a més, que el seu comportament deixi de ser excessivament sensible a la temperatura. El segon fet va aparèixer quan l’empresa DuPont de Nemours va inventar, l’any 1930, el neoprè o cautxú artificial. Material que gaudia de molts avantatges en comparació amb el cautxú natural.
Un laboratori pensat d’inici per investigar amb explosius i trobar un tipus de pólvora insensible a la humitat, amb el pas dels anys i l’acció d’il·lustres investigadors com Wallace Carothers va descobrir nous materials com Neoprè, Nylon, Teflon, Mylar, Lycra, Kevlar i d’altres. El Neoprè va ser el primer d’un llarg llistat de noms que van revolucionar el món. Els anys quaranta i cinquanta hi havia molts productes de goma, tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial, la necessitat obligava.
El senyor Baldiri Cruells i Sallarés, alcalde accidental la Festa Major del 1923 / CEDIDA
En aparèixer aquells materials moderns que eren compatibles i podien ser aplicats als diferents processos, alguns empresaris sabadellencs els van adoptar en el seu sistema de fabricació amb èxit i satisfacció. És el cas d’en Baldiri Cruells i Sallarés, que l’any 1921 havia començat a fabricar corretges de cuir per als embarrats de les fàbriques, i al cap dels anys el seu fill, Jaume Cruells Vila, va adoptar productes de goma. També es va especialitzar en el recobriment de corrons i cilindres amb goma per a les diferents indústries.
De la seva empresa de la Riereta sortien quantitats de cilindres recoberts de goma i realitzats amb gran qualitat. El senyor Baldiri Cruells i Sallarés és un d’aquells sabadellencs que no ha tingut el reconeixement merescut. Nascut a Sabadell, l’any 1882, a la fleca de Cal Tatarra del carrer de Manresa, va ser actor i empresari. Sense dedicar-se a la política, va exercir uns dies de batlle durant la Festa Major del 1923. Va ser un dels fundadors de l’Agrupació Dramàtica La Faràndula i un prolífic actor.
L’any 1945 va rebre un merescut homenatge. Aquella empresa que va fundar Baldiri Cruells va esdevenir després Eladi Fenoll i, actualment, dirigida per la quarta generació, té el nom de FCI Coatings i està especialitzada en el recobriment i aplicacions de peces tècniques en polímers, silicones i cautxús naturals i sintètics. També Martí Sala i Torras que havia iniciat, el 1921, el seu negoci de corretges per a la transmissió de potència per als processos industrials, al carrer de Leonor de Moncada, va adoptar el cautxú.
De manera que els anys seixanta fabricava corretges, corretjons i bosses de carda. També es va dedicar a recobrir amb cautxú cilindres i corrons pels diferents àmbits industrials. Més tard va adoptar material plàstic com poliamida o polipropilè. Actualment, els seus productes van destinats a diferents indústries. Els anys trenta, Jacint Bayó Morera, nascut a Cerdanyola, es va establir a Sabadell, al carrer de Sant Sebastià. Es va especialitzar en plaques de goma per fer soles de sabates. També fabricava i vulcanitzava altres productes de goma.
Actualment, la quarta generació, amb el nom de Bandasil, fabrica bandes i teixits siliconats per a la indústria. Miquel Fàbregas tenia la seva empresa al carrer de Permanyer, davant de l’actual plaça del Treball. Fabricava tota mena de peces de goma destinades a la indústria. Fou important els anys seixanta i setanta. El senyor Pere Daunis i Pujadas, de la nissaga dels Daunis, va fundar el 1951 la Comercial del Caucho, situada al carrer de Sant Pere.
Botiga mítica a Sabadell pel que fa al cautxú i similars i que disposa de Daplasca, la seva divisió industrial. El fet que tot i les crisis i els problemes aquestes empreses hagin resistit i s’hagin reinventat indica que sí, que parlar de reconversió és parlar de Sabadell.
