La justícia ratifica la restitució de la funcionària de l’Ajuntament de Sabadell que va ser assetjada durant el Govern quadripartit. El jutjat del contenciós administratiu número 13 de Barcelona obliga l’administració municipal a retornar Maite Morao –excap del Servei de Planificació Urbanística– a la seva posició i a compensar-la per una degradació laboral injustificada. L’executiu anterior (2015-2019) va apartar la funcionària després d’oposar-se a la cessió de l’antiga fàbrica de Cal Balsach al Casal Popular de la Creu Alta El Tallaret.
La decisió judicial suposa el retorn immediat de Morao al seu lloc de feina i obliga l’Ajuntament a compensar econòmicament l’afectada amb més de 60.000 euros per la rebaixa salarial forçada durant anys. El Govern actual (PSC-Podem) donarà compliment a la sentència, segons asseguren fonts municipals al Diari. Morao va esdevenir funcionària l’any 2000 i després va anar passant per diferents funcions dins de l’àrea. Estava al càrrec de cap del Servei d’Urbanisme des del 2007.
El ‘mobbing’
La primera sentència –dictada pel jutjat social número 2 de Sabadell– corroborava que Morao va patir assetjament laboral i pressions per part dels aleshores regidor i cap d’Àrea d’Urbanisme, Maties Serracant i Margarita López-Nieto, respectivament. El dictamen assegurava que Morao va patir mobbing després de redactar un informe desfavorable a la cessió. “Ha passat un autèntic calvari”, conclouen fonts de la defensa.
Es considerava provat que es va “ridiculitzar” la funcionària internament, a qui es va apartar de forma improcedent a finals del 2015 –mesos després de l’entrada de la Crida al Govern municipal–. Morao va estar sotmesa a pressions de moviments socials i polítics “pròxims a Serracant”, com manifestacions i cassolades, segons recollia la sentència del social. L’Entesa –acusació popular en el cas de Ca n’Alzina sobre uns abocaments presumptament il·legals– va demanar incorporar Morao com a investigada i després en va fer difusió en pamflets. El jutge després va desestimar la implicació de Morao per la falta d’indicis.
Sense indemnització
La primera sentència va quedar anul·lada després d’un recurs de l’Ajuntament al tribunal social del TSJC, que es va declarar incompetent per abordar l’assetjament. Ara, el jutjat del contenciós administratiu rebutja pronunciar-se sobre l’assetjament i descarta compensar-la econòmicament per una suposada vulneració dels seus drets fonamentals, tal com assenyalava la primera sentència. No entra a valorar-ho perquè el delicte patrimonial ha prescrit, assenyalen fonts judicials al DS.
“És una sentència neutra, que no protegeix l’alertadora d’un delicte com era una cessió no procedent”, apunten fonts de la defensa. “El que va fer la Maite va ser defensar l’interès general i denunciar males pràctiques”, conclouen.
“Va ser una venjança”
L’entorn de Maite Morao ha decidit parlar amb el Diari després d’anys de silenci. Fonts coneixedores del cas apunten a una “venjança” per part de l’entorn de la Crida després de negar-se a la cessió de Cal Balsach al Tallaret. “Li van dir de donar l’espai i una concessió a dit al partit a través de l’entitat per a 30 anys. Que si ho feien quan hi havia Bustos, ho havien de fer per a ells”. Quan s’hi va oposar –expliquen–, es va difondre el seu nom i l’Entesa la va vincular amb el PSC i el cas de corrupció vinculat amb Ca n’Alzina.
“Es va reescriure la història d’una persona irreprotxable. Serracant volia aniquilar la Maite perquè no pogués denunciar els fets. Quan es va negar a fer-ho, li va dir: ‘El que farem amb tu servirà d’exemple per a la resta’”, expliquen. “No tenia padrins, perquè s’havia oposat a maniobres del PSC de Bustos… i la va veure com una víctima fàcil”. Un cop degradada del càrrec, sostenen que se la va desplaçar en una sala sense cap funció.
“La majoria [de funcionaris] no li parlaven en públic perquè tenien por, els que van accedir a la cessió del Tallaret, se’ls va promocionar”. A partir d’aquí, van venir les manifestacions, cassolades i pamflets. Arribats a aquest punt, el seu entorn recorda com Morao va entrar en una depressió. “Va estar durant dos anys sense sortir de casa”, lamenten.
El D.S. s’ha posat en contacte amb l’exregidor Maties Serracant i no ha volgut fer declaracions en no tenir coneixement del contingut de la sentència.
