Ciutat

Accessibilitat i neteja, les queixes més recurrents a Sabadell

Carrers amb pals de llum de fusta enmig, contenidors plens a vessar o plagues empipadores. Els sabadellencs tenen queixes similars i així ho transmeten a les autoritats competents. És una de les conclusions que es pot extreure comparant les peticions fetes el 2020 a l’Ajuntament de Sabadell i a la síndica municipal de greuges.

Durant tot l’any passat, l’aplicació Sabadell Espai Públic (Android / iOS), l’eina del consistori per canalitzar les demandes veïnals a part de les instàncies, va rebre 3.866 queixes, gairebé la meitat de les quals (47,86%) són sobre els residus i la neteja viària. Fonts municipals fan una bona valoració de l’ús de l’aplicació Sabadell Espai Públic perquè “es consolida com una eina de comunicació immediata que complementa als serveis de contacte amb l’Ajuntament, sense obviar la necessitat de continuar comptant amb espais d’atenció presencial”.

“Sabadell compta amb 1.100 parades de contenidors i 5.500 unitats presents a l’espai públic, ubicades a prop de la ciutadania. També suma un total de 48.000 arbres, a més d’espais enjardinats, parcs, etc. Aquestes ordres de magnitud motiven que la majoria de peticions es vinculin als àmbits descrits”, explica el tercer tinent d’alcaldessa i regidor de Seguretat i Civisme, Jesús Rodríguez. L’edil avança que el consistori preveu actuacions en les boques de la recollida pneumàtica per millorar el seu estat de conservació. Tanmateix, assegura que s’han activat inspeccions per intentar detectar la procedència de les caixes que s’acumulen al voltant.

Un veí de les Termes, a la zona de l’Illa Magna, amb voreres destrossades / LLUÍS FRANCO

En total, segons el consistori, nou de cada deu queixes es van donar per resoltes o tancades (91,74). En canvi, segons l’informe-balanç del 2020 de la síndica municipal de greuges, Eva Abellan, en el seu cas les queixes principals que va rebre l’any passat tenien a veure amb l’accessibilitat a l’espai públic. Abellan va atendre 2.293 casos el 2020 i va obrir 196 expedients a petició de la ciutadania, 140 dels quals van quedar tancats. 

Una queixa recurrent que arriba a totes les parts té a veure amb les voreres en mal estat siguis al barri que siguis, com per exemple denuncien Ernest Prades i Rosa Maria Ferrer, de les Termes. Al voltant de l’aparcament de l’Illa Magna, lamenten, la vorera “fa pena, almenys fa 10 anys que està així”. I subratllen que denunciar el mal estat de l’espai públic no és capritxós, perquè en aquest cas les rajoles ballen, si les trepitges quan plou, t’esquitxes, i són un problema per caminar per la gent gran. Per sort, aquests dies han vist que han aparegut unes marques a terra que indiquen que el consistori finalment les repararà en el pla que té activat arreu de la ciutat per arreglar voreres i asfaltar carrers.

La síndica, Eva Abellan, comparteix que en els darrers anys la inversió en manteniment ha estat “molt minsa” i que “hi ha la percepció que l’Ajuntament no dedica prou esforços a l’espai públic”.

Per què fan olor les clavegueres?

Dues de cada deu queixes (19,72%) que els sabadellencs van fer a l’Ajuntament l’any passat sobre l’espai públic tenien a veure amb el clavegueram.

No és difícil sentir algun sabadellenc queixar-se que fa mala olor. La veïna Eulàlia Tatché és força crítica al respecte i creu que amb els anys aquesta problemàtica “ha anat a més”. A parer seu, al Centre, que és la zona que més coneix, les clavegueres “fan molta pudor, és una cosa que ofèn”. El professor d’Enginyeria Química de la UAB David Gabriel explica que “els microorganismes que creixen a les clavegueres utilitzen el sulfat de l’aigua per poder dur a terme el seu creixement i produeixen sulfur d’hidrogen, que fa la típica olor d’ous podrits”.  A part, afegeix que la matèria orgànica residual genera compostos volàtils que passen molt ràpidament a ser un gas que fa mala olor, però en cap dels casos, subratlla, això pot comportar un problema de salut.

Gabriel indica que a l’estiu la temperatura fa créixer més ràpidament els microorganismes, i el fet que plogui menys i la distància al col·lector poden augmentar les males olors. Fonts municipals destaquen que s’ha augmentat el pressupost per poder duplicar la freqüència de revisió de la xarxa de clavegueram.

Èpoques de l’any particulars com l’estiu també van acompanyades d’una sèrie de queixes per part dels veïns per la presència d’escarabats i paneroles. Una veïna del carrer de Montserrat (Centre) assegura que “són una plaga”, sobretot quan no plou, com ara fa dies que passa. Les mateixes fonts municipals expliquen que aquest passat dimarts 13 de juliol es va aplicar el tractament corresponent en aquest carrer i el producte actuarà en els pròxims 15 dies.

Actuacions contra la galeruca

En un aspecte similar, les nits del 15 i el 16 de juliol, d’aquest divendres a dissabte i de dissabte a diumenge, l’Ajuntament aplicarà un tractament fisiosanitari per al control de la galeruca en 491 oms en una quarantena de carrers.

Comentaris
To Top