Any rere any, es repeteix una situació paradoxal: Quan més producte hi ha a vendre, menys consumidors queden a la ciutat. I és que els mesos de juliol i agost són els més productius en part de l’horta més apreciada socialment: els tomàquets i la fruita d’estiu.
Tanmateix, gran part de la població marxa diverses setmanes fora de la ciutat, per fer-hi vacances (o estiuejar-hi des de passat Sant Joan). “Realment, coincideix que tens més gènere just quan la gent marxa de vacances”, explica Isabel Vivó, de l’explotació agrícola Batzuca (poc abans d’arribar de Sentmenat) i que munta parada a l’exterior del Mercat Central diversos dies de la setmana.
Una situació que s’accentua encara més a l’agost i que acaba generant un excedent alimentari. Tanmateix, a fi d’evitar el seu malbaratament, els i les pageses tenen les seves estratègies. “De vegades, ho acabes portant a l’engròs”, explica Vivó, de forma que se li acaba donant sortida (malgrat que sigui amb el preu a la baixa).
A la porxada exterior del Mercat també hi és Josep Cuscó, que porta les verdures i fruites des dels horts familiars a Molins de Rei (com ja feia el seu avi, fa més de 40 anys). “Nosaltres intentem controlar els torns de producció, per tal que no ens vingui tot a la vegada a l’agost”, explica. De fet, de tomàquet en fan dues plantades: la d’hivern i la de primavera. En canvi, altres aliments són incontrolables. “Amb els préssecs no pots fer-hi res: Ve com ve”, explica Cuscó.
“Alguns porten l’excedent a vendre a l’engròs; altres ja ho calculen perquè a l’agost en surti menys”
Una altra possibilitat és fer pots de conserva amb el tomàquet. L’explotació Albareda, per exemple, ven uns pots de tomàquet a 3,5 euros. Anna Albareda, però, explica que l’agost també hi ha el seu volum de venda. “Molta gent fa vacances, però venen a la ciutat alguns dies per fer gestions i llavors fan la compra”, diu, des de la seva parada on ofereix el gènere que treuen de la seva horta a Castellar. Ho corrobora Isabel Vivó: “Com que també hi ha menys venedors a plaça, doncs acabes venent més”, reconeix. “Dijous passat, per exemple, estava tota sola a la plaça”.
Tanmateix, si vosaltres també teniu un petit hort al pati de casa, és possible que aquests dies tingueu el mateix pic de producció (i que estigueu regalant tomàquets a la família i amistats).
Varietats més habituals al Vallès
1. Montserrat
Segons Anna Albareda, seria la varietat de tomàquet més tradicional del Vallès (de les que se sembren a gran escala).
2. Montgrí
Similar al Montserrat, és més alt (mentre que el Montserrat queda més pla). També es coneix com a ‘pera de Girona’.
3. Rosa Ple
Vindria a ser un tomàquet Montserrat, però ple de carn (mentre que l’altre és buit).
4. Cor de bou
El nom que rep aquest tomàquet es deu a la forma de la mida que arriba. Té una pell prou fina i alberga una carn bastant sucosa.
5. Pebrot
Tomàquet de forma allargada (segurament d’aquí el seu nom) és ple i amb poca llavor. També conegut com a ‘tomàquet bitxo’.
6. Pera
Amb polpa carnosa, poc àcida, de forma esfèrica i aplanada. Un cop és ben madur, s’empra en l’elaboració de salses i conserves.
7. Amanida
El tomàquet clàssic, rodó i ple. També s’utilitza per fer gaspatxo (un cop madur) i conserves.
Fer pots de conserva, per donar sortida a l’excedent
Els paradistes del Mercat consultats coincideixen en que estem en el millor moment per fer pots de conserva del tomàquet, tant per qualitat com per preu. I agunta tot l’hivern. Una altra possibilitat és comprar tomàquet madur i fer gaspatxo. Pel que fa a la fruita, el que més venen per fer melmelades són les prunes i els préssecs. “Sobretot els madurs i els que han sortit lletjos, que van més barats”, afegeix Vivó. En els propers dies arribaran les figues, que es poden assecar i així menjar-les durant tot l’any. De fet, també es pot assecar el tomàquet.
Els grups de cistelles ‘eco’ també afluixen ara
Els grups de consum que es vehiculen mitjançant la distribució de cistelles ecològiques (com La Maganya, a Sabadell) també aturen durant unes poques setmanes a l’agost, ja que la majoria de famílies marxen de vacances i no fan comanda. També es viu, doncs, la paradoxa de l’agost (tot i que els productors ja ho preveuen i intenten col·locar el gènere per altres vies). Així mateix, les agrobotigues també aflueixen la intensitat, com ara El Rodal a Sabadell (que a l’agost només obre dimecres a la tarda i dijous al matí), així com La Magrana i l’Egarenca.
